Estimades filles:
Com que sempre esteu amb l'antena posada a la ràdio, les notícies de la tele i les portades dels diaris, aquesta vegada m'adelantaré a la vostra propera pregunta: per què hi ha gent que diu que els catalans som nazis com els que surten a les pelis d'Indiana Jones? I per què hi ha anuncis que diuen que a Catalunya canviarem els cognoms a la gent?
La resposta a totes dues preguntes és que hi ha gent interessada a que el poble català siguem com ells volen, no com nosaltres decidim ser.
Us explicaré una història: quan jo vaig néixer, l'any 1971, els noms catalans estaven prohibits. Sembla increïble, oi? Doncs és cert. Això no vol dir que pel carrer o a l'escola la gent no em digués pel meu nom, però alhora de registrar les nenes i els nens, obligaven a posar el nom en castellà. Just abans del vostre naixement, la gent que havia vist el meu DNI, va dir-me que havia de canviar-me el nom, així en tots els documents oficials que vosaltres tindreu hi diria que el vostre pare es deia Albert. Però després de molt pensar-hi, no vaig voler canviar el nom i hi vaig deixar el que van obligar a inscriure als meus pares: Alberto.
Per què ho vaig fer? Ho vaig fer per ajudar-vos a fer memòria durant tota la vostra vida, que no fa gaires anys als catalans no ens deixaven ser catalans, i nosaltres ho som perquè decidim ser-ho. Cada dia quan ens llevem, cada dia quan anem a dormir, decidim ser catalans perquè és una elecció lliure i és el nostre dret. I no vull que oblideu mai que el dret a dir-se Albert en comptes d'Alberto, Ona en comptes de Mariona o Roger en comptes de Rogelio ens el guanyem perquè lluitem perquè pugui ser així, no perquè ens ho regalen. I el mateix passa amb la resta de drets, com el dret a tenir un sostre, una feina digna o un metge quan cal, o una universitat independentment dels diners que tenim els pares. No hi han drets diferents, perquè és el fet de tenir drets i poder exercir-los el que ens permet florir com a persones i com a comunitat.
Els drets no els donen mai, els drets es guanyen. I es guanyen lluitant. Aquesta és la primera lliçó avui.
La segona lliçó és que cadascú ha de lluitar pels seus propis drets abans de poder defensar els dels altres. Però tots en tenim. Per això us heu de malfiar i molt dels que per defensar els seus drets ataquen els altres, sigui per la causa que sigui, i siguin d'on siguin els altres, espanyols, francesos, o també catalans. Ser català no és anar en contra de ningú. Ser espanyol tampoc hauria de ser-ho. La gent no és idiota o injusta ni és mentidera perquè és d'un lloc o un altre, ho és perquè decideix ser-ho amb les seves accions.
Durant els propers dies, si sentiu algun idiota dir que els catalans som nazis com els de les pelis d'Indiana Jones, o que els catalans obligarem a la gent a canviar-se el cognom, recordeu-li per què en el meu DNI hi diu Alberto. I si esteu a casa, expliqueu-li en català.
