Història de l'Enciclopèdia (de l'Antic Règim al Nou Règim)

Estimades filles:

Finalment avui explicarem com apareixen els polítics de dretes i els d'esquerres.
Per fer-ho cal recordar que en el Conte del Príncep Siddharta vàrem veure que les religions porten grans canvis a la societat, fins al punt que el nostre calendari es compta des del naixement d'un d'aquests canvis, però que en realitat aquests canvis es fessin realitat no acaba passant mai. També vàrem veure que la humanitat va fer un gran pas endavant quan va passar del canibalisme a l'esclavatge. Un dels millors exemples de totes dues coses els tenim en un religiós cristià que es deia Bartolomé de las Casas, que va escriure que era injust esclavitzar als indis americans perquè eren criatures de Déu, i els africans eren més forts i millors esclaus.

Aquest fet va dur fa uns 300 anys a que un grup de ciutadans francesos i anglesos es plantegessin que la religió no podia fer avançar més la societat, i que la ciència i la raó les guies que portessin a una societat més justa i avançada. Aquelles persones van crear un corrent de pensament que es va dir Il·lustració perquè volia portar llum on la superstició i la ignorància portaven injustícia. Per aconseguir-ho, van decidir que una de les eines més importants que necessitaven era escriure tot el que sabien sobre totes les coses del món, de manera que tothom que necessités un coneixemnet concret tingués la possibilitat de trobar-lo en un llibre. Van decidir que posarien totes les paraules, noms, llocs i coses conegudes com en un diccionari, i com que no cabien en un sol llibre ho van escriure al llarg de molts anys en diversos llibres que en conjunt van batejar amb el nom d'Enciclopèdia. La idea va ser tan bona i tan útil que dura fins avui en dia i en català ens trobem que està publicada la Gran Enciclopèdia Catalana i es pot consultar en cada biblioteca.

A l'Enciclopèdia s'hi pot trobar tot i per moure-la sencera cal un carretó.

Gràcies a la Il·lustració es va començar a acceptar que les persones no podien ser  bones ciutadanes si de ben aviat no aprenien a llegir i escriure.

Però aquesta va ser només una de les coses que es van dur a terme en la Il·lustració. Tant important o més va ser que es van posar les bases dels drets humans i es va establir que la relació dels ciutadans amb els seus governants havia de formar part d'un pacte en el qual uns i altres estiguessin d'acord.
Una altra cosa important va ser que després d'estudiar-ho molt i molt es van adonar que era molt mala idea que la mateixa persona que fa les lleis, faci de jutge i a més mania l'exèrcit i la policia. De manera que van arribar a la conclusió que el poder havia d'estar repartit en tres poders separats: el poder legislatiu (per fer lleis), el poder executiu (per fer-les complir) i el poder judicial (per jutjar als que no compleixin les lleis).

I això últim va suposar un problema, perquè en aquella època tots els països estaven governats per reis i reines que tenien tots els poders alhora, i les seves corts. Tots ells eren els descendents dels primers propietaris dels cavalls (i per tant de classe alta), i pràcticament tots vivien més o menys com fan avui alguns polítics idiotes. Dic que va suposar un problema, perquè una part d'aquests reis i reines, com els d'Anglaterra i França, van seguir vivint en la riquesa més absoluta sense atendre als problemes dels seus ciutadans, fins i tot quan van començar a morir alguns de tanta gana que passaven. D'altres reis i reines van estudiar les idees de la Il·lustració i van trobar que eren molt encertades, però ja vàrem explicar que en política cal mirar què es fa, no què es diu. I aquests reis i reines que deien que la Il·lustració era una bona cosa i molt justa, seguien vivint com la resta de reis i reines: en la riquesa més absoluta sense atendre als seus ciutadans que es morien de gana; de manera que els van anomenar dèspotes il·lustrats.
Per entendre bé què és un dèspota il·lustrat, imagineu-vos per exemple un rei que un dia diu que no pot dormir perquè un de cada dos joves del seu regne no té feina, i per tant tampoc casa ni diners per viure normalment, i al següent dia gasta moltíssims diners -més dels que cobren en un any alguns dels joves que sí treballen- en anar a matar elefants a l'Àfrica.

De manera que en algunes nacions d'aquell moment en les quals hi havia més ciutadans que idiotes, van començar a haver canvis molt profunds per canviar la situació.
El primer lloc va ser a Amèrica del Nord. Allà, un grup de ciutadans, farts que el rei anglès els obligués a pagar impostos i comprar coses que no necessitaven, es van organitzar i van tirar tot el tè d'un vaixell -anomenat Mayflower- al mar. El rei anglès va enviar els seus soldats a castigar-los i va començar una guerra llarga que va acabar amb la creació dels Estats Units d'Amèrica. Aquest país va ser el primer que inspirat per les idees de la Il·lustració va escriure una Constitució que dura fins avui en dia.
El segon lloc va ser a França, i allà les coses van ser una mica diferents. Els ciutadans es van organitzar perquè passaven molta gana i van assaltar una presó anomenada La Bastilla. Aquell assalt es va anomenar Revolució Francesa i va acabar amb l'empresonament del rei, la reina i tota la seva cort, que era la major part de la classe alta de França. Passat poc temps van tallar el coll a gairebé tots, i van crear també una constitució que establia canvis molt profunds. Un d'aquests canvis va ser que van decidir que el poder legislatiu l'havia de tenir un grup de persones que parlessin sobre com havien de ser les lleis, i aquell grup de ciutadans polítics es va anomenar Parlament, perquè per arribar a acords entre persones que pensen diferent cal parlar molt i molt, moltíssimes vegades.

En poc temps, els ciutadans francesos es van adonar que en el Parlament hi havia dos grups de ciutadans polítics molt diferents entre ells: els que estaven asseguts a la dreta i els que estaven asseguts a l'esquerra.

El proper dia explicarem què defensen els polítics de dretes i d'esquerres, però sobretot què és el que fan en realitat.

I mentrestant... què passava amb els cavalls? Doncs que a l'igual que amb la religió, tot i els canvis i les reformes canviaven de propietaris, però els tractaven tan malament com sempre.

Avui la policia ha carregat contra ciutadans de la PAH

Aprofitant el trajecte de tornada cap a casa he explicat a les petites què ha passat avui. Penso que la policia està al servei de la ciutadania, no són "els dolents", però resulta incomprensible que actuïn d'aquesta manera. I ho dic perquè un dels quatre ferits lleus té una fractura de tíbia, i una tíbia no es trenca a cops de porra. No puc deixar de preguntar-me si els companys dels Mossos que encobreixen al psicòpata responsable de la fractura pensen com ell, són corporativistes i callaran o bé tenen clar on són les línies vermelles que mai haurien de travessar.

Les nenes en canvi han fet les seves reflexions, i una vegada més em sorprenen:

El que ha passat avui no és gens agradable

No poden comprendre que la policia, que està per ajudar a la gent, ha agafat a una parella i dos bebès i els ha fet fora de casa. Preguntaven si els han empentat, si els han baixat per l'ascensor, i sobretot preguntaven on passaran la nit avui i els propers dies. El que menys comprenen és com la policia pot fer una cosa així a dos bebès.

Queda molt clar què en pensen els bebès dels agents que els fan fora de casa

M'han preguntat per què la policia ha actuat d'aquesta manera i les he explicat que complien ordres.

- Qui ha donat l'ordre?

- El jutge, per encàrrec d'un banc que es diu Bankia que va rebre ajuts en diners que vàrem pagar entre tots.

- I per què els policies no han dit que no volien fer fora els bebès de casa?

- És la seva feina

- I l'Artur Mas no els pot dir que no ho facin?

- L'Artur Mas va votar a Madrid tres vegades per permetre que els bancs demanin a la policia que faci fora de casa als que perden la feina i no poden pagar.

- Doncs l'Artur Mas ho està fent molt malament, perquè ell hauria de governar per fer que la gent fos feliç i no per fer que la policia faci fora a la gent de les cases si no poden pagar.

M'he quedat molt parat per la reflexió, però el millor ha vingut després...

- Si jo fos policia i em donessin una ordre així, la compliria, però seria l'última.

L'agent decideix incomplir l'ordre de l'Artur Mas i abandona l'uniforme i les armes. L'Artur Mas  es dóna compte que perd la credibilitat. L'agent inicia una nova vida com a cuiner i és feliç fent ous ferrats.

Les dues han estat d'acord.

Què no s'explica del conte de Sant Jordi

La història no és sempre com s'explica. Alguns detalls:

1. El drac mai va atacar el regne del conte. En realitat el rei i els seus consellers havien fet roturar els boscos on vivia el drac per fer cultivar més camps als seus súbdits. Sense boscos, els senglars van marxar i el drac va començar a passar gana. Per això va començar a menjar escanyolits camperols.
2. El rei mai va oferir la seva filla en un concurs. En realitat els camperols estaven cansats de veure com se'ls cruspia quan anaven a treballar, i farts que el rei no feia res van deixar de treballar els camps. El rei i els seus consellers van pensar que si oferien a la princesa els pagesos tornarien a la feina. La princesa era una dona i al capdavall només un home podia governar el regne.
3. La decisió del rei sembla cruel i és difícil d'entendre. Per fer un símil amb el que passa avui en dia, imagineu que el rei va dir que "és una situació extraordinària i requereix mesures extraordinàries" i va fer ni més ni menys que el que li dictaven els mercats.
4. Ningú va preguntar-li a la princesa si la idea li semblava bé o no, era una dona i només s'esperava que obeís.
5. El drac era el darrer de la seva espècie, però matar-lo era prioritari perquè era dolent per a l'economia. Com que els dracs, els llops i els óssos van acabar desapareixent dels boscos, avui en dia els senglars s'han reproduït molt i molt i ara són un problema per a l'economia.
6. La princesa tenia mà esquerra amb els animals, i va domesticar el drac. Se'l va endur a una cova i passaven grans estones junts. La princesa li va ensenyar a buscar conills i el drac feia que no passés fred.
7. Sant Jordi era un guerrer ambiciós i sense escrúpols. Volia el regne, i quan la princesa li va ensenyar que el drac estava domesticat, el va matar a traïció i sense contemplacions, perquè volia ser rei per sobre de tot.
8. Ningú va preguntar-li a la princesa si la idea de casar-se amb Sant Jordi li semblava bé o no, era una dona i només s'esperava que obeís.
9. Sant Jordi era un guerrer amb molt poc enteniment. El dia de la coronació va fer un discurs molt aplaudit pels soldats en què va dir que "perseguiria als enemics del regne fins i tot a les clavegueres, que és on s'amaguen les rates". Els consellers van decidir que necessitaven educar-lo i li van regalar un llibre. Per a què no es sentís ofès, perquè tenia poc enteniment, van regalar també un llibre a tots els homes del regne.
10. La princesa va protestar per primera vegada en la vida i va reclamar que també es regalés un llibre a totes les dones. Els consellers van pensar que era un precedent perillós i van decidir que les dones només podien rebre una rosa.

Si ets una dona, exigeix que et regalin llibres. És un dret que ha costat molt conquerir.

I si ets un home, regala't un roser i planta'l. Cultivar és una activitat agraïda, pacífica, fixa CO2 i dóna roses gran part de l'any.

El conte del Príncep Siddharta (la religió i el poder)

Estimades filles:

Abans de poder parlar de les cases a Domeny, i just abans d'explicar quan es comença a parlar de dretes i esquerres, cal explicar la relació entre les religions i el poder. Per això us explicaré el conte del Príncep Siddharta.

"Gent sense casa, i cases sense gent: no s'entén"

Vaig trobar-me a les meves filles dimarts passat al Pont de Pedra mentre estava treballant i elles tornaven de veure una obra de teatre amb l'escola al Teatre Municipal. Aquell mateix dia es presentava a Girona la Taula de Coordinació pel Dret a l'Habitatge, de manera que una manifestació de la PAH recorria el barri vell i les nenes els van veure i sentir.


A la tarda, tornant en cotxe cap a casa, una d'elles em va preguntar "què vol dir gent sense casa, i cases sense gent: no s'entén". Em vaig quedar parat per la pregunta, i aprofitant el trajecte vaig explicar-les què és una hipoteca, perquè ara hi ha molta gent que no pot tornar-la perquè ha perdut la feina, i com els bancs els desnonen sense contemplacions i a més els condemnen de per vida amb un deute injust mentre es venen el pis a 1 €. Com que a casa les hem passat canutes per les factures impagades de quan era autònom i ho saben, van quedar molt colpides en pensar que hi ha gent que pot arribar a perdre la casa, i em van preguntar si les famílies amb nens i nenes també són desnonades.


La tragèdia dels desnonaments és tan salvatge que fins i tot mainada de vuit anys intueix la desgràcia que representa i la injustícia que hi ha al darrere per l'afany de lucre de les entitats financeres.


De tot plegat el que més les va impressionar va ser aquella gent amb samarretes verdes que es manifestaven cridant consignes pel carrer per denunciar una injustícia i defensar-se mútuament, i donant-ho a conèixer públicament. 

Manifestació de la PAH pels carrers de Girona. El petard és una llicència artística.

Avui he estat jo el que he cridat la consigna: A les deu del matí la PAH havia convocat una concentració per aturar un desnonament al barri de Sant Narcís, i tot i que no hi hem anat a les deu perquè estàvem de feina fins a les celles, quan hem vist les primeres piulades de que els antiavalots prenien posicions, hem desviat el telèfon de la feina i ens hi hem arribat. Ens ha empès a fer-ho que demanaven més gent per aturar el desnonament, i tant de bo haguéssim estat més els que ens hem afegit als que aguantaven la pluja des de feia més de dues hores.


La cosa ha acabat bé de moment perquè el jutjat ha acceptat que hi ha negociacions amb Bankia per tramitar una dació en pagament i s'ha posposat el desnonament fins al mes de juny.


I aquí arriba la part emocionant de la història: gent plorant quan l'afectat donava les gràcies assentit amb el cap a tothom. I les persones normals del carrer que estàvem allà per solidaritat i ens començàvem a preguntar si de veritat el antiavalots haurien carregat contra nosaltres per obrir-se pas cap al pis. Perquè qui més qui menys es veia que tothom havia passat por, però ningú s'ha mogut ni un pam d'allà fins que els funcionaris judicials han marxat amb la demora signada. 


Avui les persones de la PAH a Girona han donat una lliçó de ciutadania de cap a peus, una vegada més.

Nominacions ciutadanes: Antonio Turiel

El pasat dimecres 21 vaig poder assistir a la conferència que realitzava Antonio Turiel, del CSIC, organitzada per l'ANG.

Vaig sentir parlar per primera del Peak Oil l'any 98, quan em vaig començar a formar com a permacultor. La conferència de l'Antonio Turiel em va impressionar perquè les dades que presenta són actualitzades, i en una hora i mitja vaig poder veure com les previsions del Peak Oil es van complint fil per randa.


Per als que estigueu interessats en la resposta de quant de temps de petroli es queda i quines són les alternatives, el seu bloc Crash Oil conté les respostes. Amb la seva tasca de difusió l'Antonio demostra ser un ciutadà de cap a peus.
Queda per veure si com a societat i civilització serem capaços de reinventar-nos a temps.