El segrest del Ter (Què és l'ecologia política)

Estimades filles:

Finalment avui explicarem què és l'ecologia política, i ja estem més a prop de parlar de les cases de Domeny. Per fer-ho explicarem el conte del Ter, el riu més gran dels que tenim a Girona, i com molt bé explica l'amic Pau Masrramon, per què el Ter és un riu segrestat.

El Ter era fa un segle un típic riu mediterrani, i com la resta de rius de clima mediterrani, de tant en tant es tornava trapella i fins i tot perillós perquè quan plovia molt creixia i creixia i al seu pas per Girona el nivell de l'aigua pujava tant que en el carrer Ballesteries i altres parts del Barri Vell de Girona encara hi ha les marques de fins a on havia arribat l'aigua. Per a què us en feu una idea us diré que les parts baixes de les cases quedaven plenes d'aigua fins a la cintura o més i per transitar pels carrers calia nedar o costava molt avançar. No cal dir que quan el riu es desbordava era una desgràcia per a la gent de Girona. Es tardava dies en tornar a la normalitat i la vida de la gent i els animals arribava a perillar.

Per a la gent de Girona allò era un gran problema, i vivien atemorits de les crescudes del Ter. Per la seva banda el Ter no entenia perquè Girona havia construït cases en zona inundable. Al capdavall el riu hi era molt abans que els romans fessin la primera ciutat on avui és Girona, i sempre s'havia comportat igual quan les pluges eren abundants.

El cas és que fa seixanta anys més o menys els que manaven a Girona i a Catalunya i a Espanya van decidir que era una bona idea fer dos embassaments en el Ter, un a Sau i un altre a Susqueda (n'hi ha un altre a Colomers però és petit i mai ha arribat a funcionar). Ja sabeu la història dels pobles que com Sau surten de les aigües quan els embassaments són baixos. Aquells embassaments van servir per evitar que el Ter fes el trapella al seu pas per Girona cada vegada que plovia molt, perquè en els embassaments es pot controlar l'aigua que surt, com en una aixeta. Però a més es va aprofitar els embassaments per produir electricitat, i encara avui, més de mig segle més tard l'única electricitat que es produeix a les comarques gironines és la dels embassaments del Ter. I a més d'aquestes dues qüestions importants, es va decidir que una part de l'aigua del Ter anés cap a Barcelona , perquè en aquells moments la ciutat creixia molt i molt i hi arribava molta gent cercant feina i una vida millor, i calia garantir que les fàbriques (com la de les cerveses Damm) tindrien prou aigua i la gent també per viure dignament prop de les fàbriques.

D'aquesta manera va començar el segrest del Ter, perquè des d'aquell moment el portar aigua a Barcelona primer i a la Costa Brava anys més tard es va convertir en una prioritat. Semblaria d'entrada que el segrest no era mala idea, perquè a banda de produir electricitat s'han evitat les inundacions a Girona, però si mirem el Ter amb la pedra vikinga veiem que els pagesos de les ribes del Ter també necessiten aigua, i el propi Ter en necessita per tal que els peixos i plantes i animals que hi viuen ho puguin fer en bones condicions.

El segrest del Ter cap a Barcelona no s'aprecia a simple vista i si no te n'han parlat, la canonada que el segresta no s'aprecia a simple vista.

Fa molt pocs anys, poc després del vostre naixement, el segrest es va fer més evident que mai, perquè vàrem tenir una sequera molt gran i va perillar fins i tot que l'aigua del Ter arribés a les aixetes de la mateixa Girona. En aquells moments molta aigua va anar a parar a Barcelona, i per això des d'aquella sequera molta gent diem que el Ter neix a les comarques de Girona i desemboca a Barcelona, i no a l'Estartit. La situació per al riu i tots els ésser vius que en depenen va ser crítica.

Els ànecs del Ter s'enfronten als qui volen portar l'aigua cap a Barcelona durant la sequera.

Ja vàrem veure que la gent de dretes pensen que l'economia i el comerç són les coses més importants per fer que la societat funcioni, i per aquesta raó pensen que cal portar aigua del Ter o d'on sigui cap a Barcelona per tal que les fàbriques i la gent que hi viu puguin seguir creixent i ser més i més, encara que s'hagi de portar des del Roine o de l'Ebre. La gent d'esquerres pensa que tenir aigua a casa és un dret bàsic de la gent, i per això cal fer-la arribar a la gent que decideix anar a viure a Barcelona, ja sigui aigua del Ter, o del mar si cal treient-li la sal prèviament.

Què en pensem la gent que fem ecologia política del segrest del Ter?
Des de l'ecologia política pensem que l'economia i el comerç són importants, com diuen la gent de dretes, i també pensem que els drets de la gent i les persones també són importants, com diuen les esquerres, però a més pensem que cap de les dues coses pot funcionar bé si no estan en equilibri amb la natura i el medi ambient.
El Ter és un bon exemple de què pensem en ecologia política. Però no tota la gent que estem en l'ecologia política pensem de la mateixa manera, i fins i tot de vegades pensem de maneres contràries o molt diferents, la qual cosa és un símptoma molt clar de que en certa manera estem tocats per la maldició de les esquerres.
En línies generals el pensament de l'ecologia política es pot dividir (com l'ètica ambiental) en ecologia superficial (shallow ecology) i ecologia profunda (deep ecology).

A Girona, la gent que està en la línia de l'ecologia superficial pensen que el Ter (i la natura i el medi ambient en general) ha d'estar en equilibri amb l'economia i les persones, i per tant cal buscar d'on podem treure l'aigua que falta a Barcelona per garantir que el Ter deixi de ser un riu segrestat. En aquest sentit alguns d'ells pensen que es podria transportar aigua des de l'Ebre sense arribar a segrestar-lo. Altres pensen que dessalar aigua del mar és la solució.

En canvi, la gent de Girona que estem en la línia de l'economia profunda (com el vostre pare) pensem que el Ter (i la natura i el medi ambient en general) ha d'estar en equilibri amb l'economia i les persones, i per tant si Barcelona no té prou aigua per seguir creixent, cal que deixi de créixer, i si les fàbriques necessiten més aigua, cal moure-les al costat dels rius, i no moure els rius al costat de les fàbriques.

Per tal de fer un repàs de tot plegat, el proper dia explicarem com veuen i expliquen la natura les dretes, les esquerres i l'ecologia política.

La Sólarsteinn. Què són (i què fan) les dretes i les esquerres

Estimades filles:

Abans de poder parlar de les cases de Domeny, hem d'explicar què és l'ecologia política i algunes coses que hi estan relacionades. I per explicar què és l'ecologia política, cal explicar què són les dretes i les esquerres. Per fer-ho explicarem la història de la sólarsteinn, la pedra solar vikinga.

Heu de saber que fins fa molt pocs anys, ningú s'explicava com podia ser que els víkings, fa més de mil anys, fossin capaços de navegar pel Mar del Nord. Principalment perquè aquest mar està cobert gran part de l'any per un cel gris que no deixa veure ni el sol ni les estrelles, per no parlar de les boires arran de l'aigua que oculten tot a la vista. A més ja sabeu que els víkings creien que el mar estava poblat per grans serps marines i els temibles kraken, que esclafaven la closca dels vaixells com si res si s'acostaven a les seves aigües. Per tant calia saber molt bé on era el sol al llarg del dia, per saber amb seguretat on estaven el nord, el sud, l'est i l'oest i poder navegar en la direcció correcta.
Com s'ho feien, si el cel del Mar del Nord està tapat gairebé sempre? Els víkings s'allunyaven de la costa i s'endinsaven mar endins sense por perquè portaven amb ells les pedres solars, uns minerals que els permetien saber en tot moment en quin lloc del cel es trobava el sol, encara que no el podien veure darrere dels núvols i la boira. Navegant amb les pedres solars van arribar a colonitzar la terra del gel (Islàndia), la terra verda (Groenlàndia) i la terra del vi (Canadà).

Nosaltres ens centrarem en el viatge que feien cap a Islàndia per explicar què són les dretes i les esquerres, per dues raons: la primera és que la política actual s'assembla molt al Mar del Nord, sense sol, cobert de boira i infestat de kràkens i serps marines que si arrepleguen aquells que s'atreveixen a navegar pels mars de la política sense saber d'on vénen ni cap a on van, en fan xixina per als peixos; i la segona raó és que Islàndia ha estat les darrers vint anys un molt bon exemple de polítiques de dretes i després de polítiques d'esquerres. O almenys això afirma molta gent.
Per tant explicarem com veuen l'organització social les persones que són de dretes i les persones que són d'esquerres, i ens imaginarem que tenim una pedra solar vikinga per mirar allò que diuen i veure què és el que fan realment, i fer que una cosa grisa i sempre emboirada com la política es pugui veure de manera molt senzilla, però tenint en compte que el que expliquem són línies generals i que potser no tothom de dretes i d'esquerres hi estarà completament d'acord.

És important saber què són les dretes i què són les esquerres

Les dretes
Per a les dretes el principal valor de la societat és la llibertat de les persones. Això està simbolitzat en el logotip d'alguns partits de dretes amb ocells volant (en segles passats preferien les àligues). Per a la gent de dretes la llibertat personal és tant important que afirmen que calen molt poques lleis i que les empreses i les persones han de tenir molt de marge per conduir la seva vida. Això també implica que s'han de pagar molt pocs impostos, perquè treuen llibertat a la gent per triar com volen que siguin les coses en la seva vida.
Si agafem aquestes afirmacions i les mirem amb la pedra dels víkings, veiem que tot això és cert, però que hi ha molts aspectes de la vida de les persones en els quals la gent de dretes no deixen gaire llibertat. Uns quants exemples són a qui estimar (llibertats sexuals), com formar família, el dret d'adopció, el dret sobre la pròpia vida, inclús fins fa no gaires anys la llibertat de culte no era tolerada per la gent de dretes.

Un altre valor que les dretes aprecien molt és l'esforç. Afirmen convençuts que l'esforç és un dels valors que fan que una societat sigui forta i pròspera, i no dubten gens en afirmar que amb molt d'esforç es pot arribar a ser una persona important i rica, i que és decisió de cadascú el fet del que ells anomenen triomfar en la vida.
Una vegada més, amb la pedra vikinga veiem que les coses que fan les persones de dretes no coincideixen ben bé amb el que diuen, perquè la gent de dretes està obsessionada amb el patrimoni i l'herència. El millor exemple són els reis i les reines, que són els que manen per dret familiar, no per l'esforç que realitzen al llarg de la seva vida. Passa el mateix amb la immensa majoria de la gent de classe alta (gairebé tots són de dretes), que són de classe alta perquè els seus pares ja n'eren, no perquè s'han esforçat molt i molt al llarg de la seva vida, tot i que alguns sí s'esforcen molt en no deixar de ser de classe alta.

Per últim, la gent que és de dretes afirma que el que fa que la civilització avanci són les empreses i els diners. Si hi ha persones que inverteixen diners en fer empreses, la societat fabrica coses i serveis i es crea ocupació i tothom pot tenir una feina. Com que es paguen molt pocs impostos, la gent pot triar a quin metge va si es posen malalts, i quines són les escoles que volen per a les seves filles i fills.
Amb la pedra vikinga veiem que una altra vegada que les coses no són ben bé com les expliquen. El principal problema és que sovint no hi ha prou empreses per donar feina a tothom. També passa que la majoria de diners es concentren en poca gent, i quan aquestes coses s'ajunten, la pobresa creix molt. Si la gent és pobre, passa que encara que paguin pocs impostos, de vegades no tenen diners per anar al metge, o pagar l'escola dels seus fills, que no aprenen a llegir ni escriure i treballen des de molt petits en fàbriques i camps per poder menjar alguna cosa. I si la pobresa fa molt que dura i afecta greument a les famílies que la pateixen, la gent s'emprenya com va passar durant la Il·lustració i els pobres ataquen als rics, que es defensen amb la policia i l'exèrcit.

Per a la gent de dretes no pagar impostos permet tenir la llibertat de triar a quina escola es vol estudira, però els pobres que no poden pagar-se l'escola no s'ho agafen gaire bé.

Per tant el que diuen les dretes sobre les empreses i els diners (en diuen economia) només pot funcionar quan la riquesa està repartida i hi ha pocs pobres, o molts pobres però no massa pobres.
La gent de dretes ho saben i per aquesta raó sovint s'organitzen per evitar que la gent arribi a ser massa pobre: fan accions de beneficiència, organitzacions de caritat i maratons contra la pobresa. Per no haver de dependre de la bona voluntat de la gent i garantir que aquestes coses funcionin més o menys, desgraven impostos als que hi posen diners.

Les esquerres
Amb les esquerres també passa que no coincideix allò que es diu i allò que es fa. Anem-ho a veure:

El principal valor de les esquerres és l'equitat. Per a la gent d'esquerres tothom ha de tenir els mateixos drets i deures des del moment del naixement. I com que depenent del lloc i la família on neix cadascú, els drets i els deures poden ser diferents, la gent d'esquerres pensa que per sobre de cada persona ha d'estar l'estat amb els tres poders, i ha de garantir que tothom tingui les mateixes oportunitats i que la pobresa no existeixi, perquè és injusta i fa diferents a les persones. Per garantir que l'estat pugui tirar endavant aquesta tasca la gent d'esquerres pensa que s'han de fer tantes lleis com calgui i que tothom ha de pagar força impostos per contribuir a l'equitat en la societat.
Amb la pedra vikinga veiem que en la pràctica hi ha alguns problemes, perquè hi ha persones que són menys iguals que d'altres. La raó és que en funció de lloc que ocupa cadascú, pot tenir millor accés a determinades escoles, feines o cases, i ho fa servir en benefici propi. Això passa perquè la naturalesa humana tendeix a fer que les persones pensem primer en nosaltres i en la nostra gent propera i després en la resta, independentment de si s'és de dretes o esquerres. En la pràctica són poques les persones que prioritzen els interessos del conjunt de la societat als seus privats. L'altre problema és que en la pràctica l'estat no pot garantir realment els mateixos drets a tothom, de vegades per qüestions molt senzilles: algú que viu en una muntanya allunyada difícilment pot tenir un hospital a prop i una comarca amb pocs recursos potser no pugui mantenir a molta gent que hi treballi.

L'altre gran valor de les esquerres és la cooperació. Per a la gent d'esquerres els objectius de fer una societat justa i equitativa només s'assoleixen si molta gent treballa en la mateixa direcció. En el passat la gent d'esquerres hi va arribar a creure tant que alguns van fer famosa una cançó anomenada la Internacional que deia que cal treure les fronteres per tal que tota la humanitat treballi unida per construir la societat d'esquerres perfecta.
Aquesta vegada, si mirem aquestes afirmacions amb la pedra solar vikinga, podem veure una cosa que és poc coneguda i que des dels inicis de les idees d'esuerres es va batejar com la "maldició de les esquerres". Per què existeix aquesta maldició? És molt curiós que la pròpia maldició impedeix que la gent d'esquerres entengui bé perquè existeix i menys encara que es posin d'acord al respecte. Només poden arribar a dir que consisteix en que la gent d'esquerres discuteixen contínuament entre ells per veure qui és més d'esquerres. A més es dóna una circumstància que té fascinades a les persones que estudien aquesta maldició: com més d'esquerres es considera una persona, més petit és el grup d'esquerres al qual pertany, i manifesta més agressivitat i moltes menys ganes de cooperar amb la resta de grups les esquerres. També cal dir que quan el grup d'esquerres és diminut, és difícil distingir si és perquè és molt i molt d'esquerres o bé perquè està format per idiotes (en el sentit clàssic del terme) que fan veure que fan política.

La maldició de les esquerres és una cosa terrorífica. En un primer moment algú que es considera molt d'esquerres pensa que la resta no ho són. A continuació vol manar perquè pensa que té la raó, i en el punt 3 es veu com això no va bé. En el punt 4 queda clar que el món no esdevé un lloc millor.

Per últim, per a la gent d'esquerres el que fa que es creï riquesa i prosperitat en la societat és el treball i els impostos. La gent d'esquerres considera que ni les empreses ni els diners serveixen de gaire si els treballadors no van a treballar. Per aquesta raó les vagues les fan sempre les esquerres, mai les dretes. I amb els diners dels impostos es poden pagar escoles de qualitat per a tothom, hospitals per a tothom, i es poden pagar projectes per fer millorar la societat i repartir la feina alhora que s'evita que hi hagi pobres.
Novament, amb la pedra solar vikinga, veiem que en la pràctica les coses són una mica diferents una altra vegada: el treball no és possible sense invertir diners (això ho explicarem amb detall més endavant quan expliquem l'energia) i per això els impostos són tan importants per a les esquerres. Però molta gent no vol pagar impostos i se les empesca de mil maneres per escapolir-se. A més, la maldició de les esquerres fa que sovint hi hagi massa opinions i disputes sobre com invertir-los, de manera que de vegades els impostos s'inverteixen malament o de manera insuficient.

El proper dia parlarem de l'ecologia política, veurem si és de dretes o d'esquerres, i ho farem explicant el segrest d'un riu que passa per Girona: el Ter.

Impressions del Biocultura d'aquest any

Un any més he assistit al Biocultura per parlar de permacultura convidat pels amics d'Ecohabitar. La xerrada-taller ha anat molt bé i ha resultat molt útil als assistents, que era l'objectiu, i amb les ganes d'aprendre i de fer que hi havia a la sala em considero més que ben pagat :)


Del Biocultura cada any m'emporto impressions diferents. Observar, escoltar, preguntar... em serveix per fer-me una idea de cap a on avança el món alternatiu en general a casa nostra. Les impressions d'aquest any les resumeixo en tres parts:


Esperança
En la taula rodona de Barcelona en Transició en la qual participava l'amic Antonio Scotti, ha sortit el tema dels "polítics". I tota l'estona es parlava "d'ells i nosaltres". M'he mossegat la llengua i no he intervingut al respecte, tot i que alguna intervenció, tot i ser respectuosa, era profundament idiota (en el sentit clàssic del terme). M'ha agradat molt constatar que les conclusions del grup cap als "polítics" anaven en la direcció de la necessitat d'acostar-s'hi i tendir ponts. Tota una novetat i una alenada d'aire fresc enmig de la desafecció política imperant. I una actitud amb molt de sentit comú.


Tristesa
Durant la taula rodona una dona ha explicat el seu projecte de Com Volem Viure que té algunes coincidències amb el moviment de transició. En un moment de la seva intervenció ha fet referència a que poden haver altres models i que les cases i l'habitatge no tenen per què ser necessàriament una mercaderia. Amb aquest argument m'he sentit dins de 1984 d'Orwell, i he pensat que en algun moment la desafecció política ha llaurat tan profundament alguns moviments socials i a la gent que en formen part que han perdut el nord i estan sols contra el món perquè no tenen fonament ideològic. Amb això no vull dir que no tinguin molt bones idees, però és que l'argument que exposava m'ha deixat molt desinflat. 
Per la qual cosa m'alegro molt d'ensenyar ecologia política a les meves filles, perquè abans dels catorze anys sabran que quan l'habitatge és una mercaderia estem parlant d'un model de dretes, però que a les esquerres l'habitatge és un DRET en majúscules. Si ho he fet bé, també sabran que els drets no es demanen ni s'espera que s'atorguin: senzillament s'exerceixen o es construeixen. I hi ha més d'un model per organitzar la societat. 


Desconcert
En un altre moment de la taula rodona han explicat el model de la Cooperativa Integral Catalana. Ras i curt l'objectiu que es fixen les persones que la formen és el de facilitar-se mútuament tots els serveis que consideren que hauria de prestar l'estat, com l'ensenyament o la sanitat, però construïts des de baix. La idea d'entrada m'agrada molt. Sóc el primer que pensa que el món i la societat poden i han d'estar molt millor del que estan ara. Però em pregunto quin sentit té construir tot de nou? És que no tinc dret a decidir com vull que siguin l'educació o la sanitat que pago? Per què començar de nou a banda i renunciar al que és meu i ha costat tant assolir? Per què el que tenim és imperfecte? 




En la xerrada-taller que he impartit sobre el balcó comestible he explicat la importància de saber què volem obtenir i quines atencions hi podem dedicar, per evitar cultivar frustració. És a dir, que moltes vegades, quan comencem un hort, encara que sigui en una terrassa o en un balcó, plantem molt i molt i després no podem atendre el cultiu i hem de veure com tant d'esforç se'n va en orris.


Em demano -a la vista de les impressions que m'he endut- quantes vegades es cultiva frustració quan la intenció era construir un món millor. En qualsevol cas desitjo la millor de les sorts a tots els projectes que s'han exposat.


Per cert, en la taula rodona només hi havia homes.