Estimades filles:
Recordeu que fa unes setmanes vàrem baixar a veure a la vostra àvia a Barcelona i que es trobava malament? Ens va dir que la panxa encara li feia mal i que sempre se n'ha ressentit des dels bombardejos de la Guerra Civil.
En parlem avui perquè ara fa 75 anys que l'aviació feixista va començar a bombardejar Barcelona i també Santa Coloma de Gramanet que és d'on és la iaia. Totes les guerres són terribles, però aquella ho va ser especialment perquè per primera vegada es va atacar planificadament a tothom, fos soldat o no, amb armament modern. Quan la iaia va sentir per primera vegada les sirenes que avisaven que s'acostaven els bombardejos tenia exactament la vostra edat d'ara. Costa de creure que algú llanci bombes sobre nens i nenes, oi? I més que ho faci en nom de la llibertat.
Després de les sirenes que avisaven dels bombardejos, se sentien trets a pertot de les bateries antiaèries. En aquella època el vostres avis no es coneixien, però els dos eren sota les bombes. Ella corria cap a on podia, i ell aprenia a disparar als avions italians. I amb els trets de les bateries aintiaèries es començaven a sentir els xiulets de les bombes. La meva mare me n'ha parlat des de petit perquè li van quedar gravades. I al final dels xiulets, les explosions.
Ha estat de gran que he sabut que les bombes no xiulen per sí soles. Ho fan perquè així fan molt més mal. Porten muntats xiulets a la cua amb la idea que abans d'explotar escampin el terror a pertot. I funciona, perquè la iaia encara avui se'n recorda i pensa que el seu dolor ve d'aquella època.
Les persones podem arribar a fer coses meravelloses, o d'una maldat insondable. La guerra és una de les ocasions en les quals totes dues es poden veure alhora.
dimecres, 30 de gener del 2013
dimecres, 9 de gener del 2013
Com funcionen els ecosistemes (la corrupció política)
Estimades filles:
Aquests dies s'està parlant molt al carrer d'un judici anomenat Cas Pallerols. És un cas de corrupció política que fa venir molta vergonya i pel qual us demano perdó, perquè si és un cas de corrupció política és perquè tothom ho estem permetent. Per explicar-vos com és que això sigui possible us diré que la corrupció política funciona com un ecosistema.
Així doncs, que és un ecosistema?
Un ecosistema és un conjunt d'éssers vius que funcionen de manera conjunta perquè entre ells es subministren tot allò que necessiten per viure de manera òptima a les seves necessitats. Un dels ecosistemes més propers que tenim a prop de casa és el de la comunitat de l'Alzinar-marfull. És un bosc format per arbres com alzines i en menor mesura aladerns i roures. En el sotabosc hi trobem marfull i també llentiscle, brucs, ginesta i altres. Tots aquests vegetals fan possible la vida dins del bosc del senglar, l'esquirol, la guineu i tots els altres animals que hi hem vist durant aquests anys. I a més hi ha els bolets, les molses i els escarabats de la fusta o els cargols petits, que si mirem amb atenció sempre acabem descobrint. Tots ells poden viure conjuntament perquè entre ells s'ajuden i es proporcionen tot allò que els cal per viure.
Tot aquest tema de l'ecosistema es torna encara més meravellós quan es produeix l'efecte de l'ecotò, que es manifesta en les interseccions entre dos ecosistemes. L'exemple més clàssic d'ecotò són els esculls de corall, i a prop de casa és el bosc de ribera, que és el que veiem a la gorga del molí o a la Llémena al costat de casa. En les zones d'ecotò de bosc de ribera es troben les espècies de cadascun dels ecosistemes en intersecció (el bosc i el riu) i moltíssimes altres que apareixen amb l'ecotò, com els verns, els freixes, les serps i els amfibis.
La corrupció política funciona exactament igual que un ecosistema. En els petits detalls s'admeten les irregularitats, i està ben vist fer el possible per no pagar impostos, amb l'excusa que tothom (l'ecosistema) ho fa. De manera que alguns lladres que es fan passar per polítics roben, i això acaba semblant normal "perquè tothom que pugués (l'ecosistema) ho faria". Per tant el medi ambient que envolta el delicte fa que sembli que el problema no sigui ètic o moral (el fet de robar), sinó que el que passa a semblar dolent és que es conegui el delicte (que se sàpiga que s'ha robat).
En aquest escenari ens hem trobat el Cas Pallerols, que explicat curt i ras consisteix en que un partit polític català anomenat Unió Democràtica de Catalunya i dirigit des de que jo era molt petit per un lladre que fa veure que fa política, va fer fa vint anys uns cursos falsos per embutxacar-se diners públics aprofitant que estava al govern. Puc dir que aquest individu és un lladre perquè vint anys després i per evitar el judici ha reconegut que va robar i ha fet un acord per tornar menys de les tres quartes parts dels diners. Els seus companys de partit no han dit res al respecte, ni per dignitat. I aquí no passa res.
Aquest partit polític forma part ara del Govern i el seu soci tampoc no deu dir res perquè té la seu embargada per un altre robatori, aquest al Palau de la Música, i que va camí de jutjar-se quan vosaltres tindreu fills ja criats.
Com pot set que en un país com el nostre passin aquestes coses? La raó és que a Catalunya la corrupció política funciona com un ecosistema amb moltíssim ecotò, perquè quan algú que fa veure que fa política es posa a robar, troba en els jutjats, en l'aparell de l'Estat i en els medis de comunicació la resposta que necessita per poder fer-ho. I els mecanismes per combatre el delicte es tornen inútils. La majoria silenciosa del president Mas, la de la majoria d'idiotes en el sentit etimològic del terme, fa la resta. I el que roba, com en Duran i Lleida, pot seguir fent veure que fa política.
En el mentrestant, als pocs que no volem formar part d'un ecosistema així, ens insulten, ens acusen de demagogs, o com en el cas del Cafè amb Llet, els jutgen i els multen sense mirar si el que diuen és cert o no.
Filles meves: amb aquesta explicació no n'hi haurà prou per fer net, i per això us demano perdó al començament: cal fer tot el possible per sanejar l'ecosistema on vivim, i és evident que no fem prou a la vista del què està passant. Però heu de saber que som molta gent la que no volem formar d'un ecosistema així. Confio que més aviat que tard superaren la maldició de les esquerres i també nosaltres aprendrem a funcionar com un ecosistema per canviar les coses. Si en som capaços el nostre ecotò serà enorme.
Aquests dies s'està parlant molt al carrer d'un judici anomenat Cas Pallerols. És un cas de corrupció política que fa venir molta vergonya i pel qual us demano perdó, perquè si és un cas de corrupció política és perquè tothom ho estem permetent. Per explicar-vos com és que això sigui possible us diré que la corrupció política funciona com un ecosistema.
Així doncs, que és un ecosistema?
Un ecosistema és un conjunt d'éssers vius que funcionen de manera conjunta perquè entre ells es subministren tot allò que necessiten per viure de manera òptima a les seves necessitats. Un dels ecosistemes més propers que tenim a prop de casa és el de la comunitat de l'Alzinar-marfull. És un bosc format per arbres com alzines i en menor mesura aladerns i roures. En el sotabosc hi trobem marfull i també llentiscle, brucs, ginesta i altres. Tots aquests vegetals fan possible la vida dins del bosc del senglar, l'esquirol, la guineu i tots els altres animals que hi hem vist durant aquests anys. I a més hi ha els bolets, les molses i els escarabats de la fusta o els cargols petits, que si mirem amb atenció sempre acabem descobrint. Tots ells poden viure conjuntament perquè entre ells s'ajuden i es proporcionen tot allò que els cal per viure.
Tot aquest tema de l'ecosistema es torna encara més meravellós quan es produeix l'efecte de l'ecotò, que es manifesta en les interseccions entre dos ecosistemes. L'exemple més clàssic d'ecotò són els esculls de corall, i a prop de casa és el bosc de ribera, que és el que veiem a la gorga del molí o a la Llémena al costat de casa. En les zones d'ecotò de bosc de ribera es troben les espècies de cadascun dels ecosistemes en intersecció (el bosc i el riu) i moltíssimes altres que apareixen amb l'ecotò, com els verns, els freixes, les serps i els amfibis.
La corrupció política funciona exactament igual que un ecosistema. En els petits detalls s'admeten les irregularitats, i està ben vist fer el possible per no pagar impostos, amb l'excusa que tothom (l'ecosistema) ho fa. De manera que alguns lladres que es fan passar per polítics roben, i això acaba semblant normal "perquè tothom que pugués (l'ecosistema) ho faria". Per tant el medi ambient que envolta el delicte fa que sembli que el problema no sigui ètic o moral (el fet de robar), sinó que el que passa a semblar dolent és que es conegui el delicte (que se sàpiga que s'ha robat).
En aquest escenari ens hem trobat el Cas Pallerols, que explicat curt i ras consisteix en que un partit polític català anomenat Unió Democràtica de Catalunya i dirigit des de que jo era molt petit per un lladre que fa veure que fa política, va fer fa vint anys uns cursos falsos per embutxacar-se diners públics aprofitant que estava al govern. Puc dir que aquest individu és un lladre perquè vint anys després i per evitar el judici ha reconegut que va robar i ha fet un acord per tornar menys de les tres quartes parts dels diners. Els seus companys de partit no han dit res al respecte, ni per dignitat. I aquí no passa res.
Aquest partit polític forma part ara del Govern i el seu soci tampoc no deu dir res perquè té la seu embargada per un altre robatori, aquest al Palau de la Música, i que va camí de jutjar-se quan vosaltres tindreu fills ja criats.
Com pot set que en un país com el nostre passin aquestes coses? La raó és que a Catalunya la corrupció política funciona com un ecosistema amb moltíssim ecotò, perquè quan algú que fa veure que fa política es posa a robar, troba en els jutjats, en l'aparell de l'Estat i en els medis de comunicació la resposta que necessita per poder fer-ho. I els mecanismes per combatre el delicte es tornen inútils. La majoria silenciosa del president Mas, la de la majoria d'idiotes en el sentit etimològic del terme, fa la resta. I el que roba, com en Duran i Lleida, pot seguir fent veure que fa política.
En el mentrestant, als pocs que no volem formar part d'un ecosistema així, ens insulten, ens acusen de demagogs, o com en el cas del Cafè amb Llet, els jutgen i els multen sense mirar si el que diuen és cert o no.
Filles meves: amb aquesta explicació no n'hi haurà prou per fer net, i per això us demano perdó al començament: cal fer tot el possible per sanejar l'ecosistema on vivim, i és evident que no fem prou a la vista del què està passant. Però heu de saber que som molta gent la que no volem formar d'un ecosistema així. Confio que més aviat que tard superaren la maldició de les esquerres i també nosaltres aprendrem a funcionar com un ecosistema per canviar les coses. Si en som capaços el nostre ecotò serà enorme.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)