Per explicar-vos per què ahir no vàrem anar a escola, cal explicar primer què és una vaga, com funciona i per què es fa.
Jo vaig sentir parlar per primera de vagues quan la meva mare em va explicar que el vostre besavi en feia. El meu avi Pepe treballava des de molt jove als forns de vidre de Santa Coloma de Gramanet. En aquella època ell i tots els obrers de fàbrica cobraven setmanalment, per això del sou se'n deia la setmanada. Amb els diners de la setmanada pagaven la casa, compraven el menjar i la roba, i amb prou feines podien fer alguna cosa més. Es treballava tota la setmana excepte el diumenge i el sou depenia del que l'amo -se'n deia així del propietari de la fàbrica- decidia.
Fins aquí tot sembla normal, però la cosa es complicava quan algú es posava malalt, perquè com que no podia anar a la feina, no cobrava la setmanada. I no feien mai vacances: marxar de vacances volia dir deixar de cobrar, i això era dolent perquè a casa no entrava la setmanada i a més es perdia la feina. Per acabar-ho d'adobar les condicions de treball eren molt dures, hi havia accidents i molts d'ells greus.
 |
| Les condicions de treball eren molt dures i sovint es produïen accidents. |
De manera que passaven els anys, i els obrers no podien posar-se malalts, ni feien vacances. A més si algú agafava una malaltia greu, perdia la setmanada i es convertia en una càrrega molt feixuga per a la família, que l'havia de cuidar fins que moria, anant a treballar alhora, i moltes vegades sense poder comprar els medicaments que calien.
I per acabar-ho d'adobar, hi havia empresaris que canviaven les setmanades sense avisar.
 |
| El moment de cobrar la setmanada era causa de conflicte en moltes empreses. |
Totes aquestes condicions eren molt dures, i injustes, i ja des de l'època del pare del meu avi, molts treballadors havien provat de canviar-les. Per fer-ho s'havien agrupat en sindicats, i alguns d'ells havien atacat als amos. Per aquesta raó molts propietaris de fàbriques havien contractat pistolers, i moltes vegades va passar que algú va matar a algú altre de l'altre bàndol.
Aquella situació era un desastre. Tot i així el meu avi havia fet vaga moltes vegades per mirar de canviar la situació, sense agredir a ningú, però lluitant pel que era just.
Què és una vaga?
Una vaga és una protesta activa dels treballadors. Com que el seu treball diari és el que fa funcionar l'economia, en una vaga els treballadors protesten deixant d'aportar treball per aturar l'economia. És una mesura de força molt millor que atacar empresaris o haver d'enfrontar-se a pistolers, no cal dir-ho.
En l'època del meu avi tots els treballadors pagaven una petita quantitat de la setmanada al sindicat, i el sindicat repartia aquests diners entre els treballadors que feien vaga per millorar les condicions laborals. D'aquesta manera les vagues duraven tant de temps com calia perquè els treballadors no deixaven de cobrar la setmanada, fins que l'empresari en qüestió s'avenia a dialogar i millorava les condicions de treball, renunciant a una part dels seus beneficis i privilegis i creant condicions de treball més justes per als treballadors.
La pau social
Tot allò va haver de canviar després de molt de temps. Les vagues afectaven greument a l'economia, a les famílies i als empresaris. Es va acordar que representants dels treballadors -els sindicats- i dels empresaris -la patronal- s'havien de seure cada cert temps i pactar les condicions de treball. Això va representar un gran pas endavant, perquè els conflictes a les empreses es van minimitzar molt i les condicions de treball també.
Quan jo era petit els meus pares encara deien "amo" a l'empresari, però ja gaudien de vacances pagades, cobraven el que havien pactat els sindicats i la patronal, i si es posaven malalts no deixaven de cobrar i a més podien anar al metge sense pagar res, perquè els cost dels metges de tothom es pagava d'una part que es descomptava de la setmanada i dels beneficis de l'empresa.
A tot això se'n va dir la pau social.
La vaga general
Des de la pau social, les vagues van deixar de ser indefinides, i es fan un sol dia. Quan són amplis sectors dels treballadors els que no estan d'acord amb determinades situacions, es convoquen vagues generals. General vol dir que aquell dia tothom que vulgui fa vaga, amb la idea de deixar d'aportar el seu treball per fer funcionar l'economia i fer sentir la seva força per dialogar amb els empresaris sobre les condicions del treball. La idea en una vaga general és que un país s'aturi -tot-.
Ahir no vàreu anar a escola perquè els pares i mares que considerem que s'ha de protestar per una situació injusta o que ha de millorar i que requereix una vaga general, facilitem a les professores i professors que vulguin fer vaga que no hi hagi mainada a l'escola.
Per què jo penso que feia falta fer vaga general?
El govern ha canviat pel seu compte els acords que existien entre treballadors i empresaris. En la pràctica vol dir que si algú es fa mal o es posa malalt durant molts de dies, pot perdre la feina. També que els acords que existien per a tothom ja no són vàlids, i per tant cada empresari haurà de pactar amb els seus treballadors les setmanades i les condicions de treball. I això és dolent. Dolent per als treballadors i dolent per als empresaris, perquè els principis de la pau social perden el sentit.
Però a més això ha arribat en un greu moment en què s'han retallat molts serveis com les escoles (recordeu els nens fent classe amb mantes a València que vàreu veure a l'Info-K?) i els metges (han fet un impost per a tothom que es posi malalt). I a més s'han retallat setmanades i s'han anunciat noves retallades. En total alguns dels vostres padrins, la vostra mare i molts amics nostres passen a cobrar una desena part menys del que cobraven per fer la mateixa feina. En el millor dels casos tot això vol dir que com a mínim ja no cobren l'equivalent de les vacances pagades, per les quals el meu avi i moltíssima gent van lluitar molt.
El dimarts passat quan em vàreu trobar treballant en el Pont de Pedra de Girona, estàvem fent un acte de suport als sindicats, perquè molta gent ha aprofitat aquesta vaga general per dir que els sindicats no serveixen per a res. Entre molta d'altra gent en aquell acte va parlar la Núria Terés, que va explicar que aquesta vaga era necessària perquè tot els sacrificis que va fer el meu avi no els hagueu de fer vosaltres, que sou les meves filles. Per aquesta raó ahir vàrem fer vaga: per dignitat.
 |
| La vaga general s'ha convocat per la reforma laboral, i altres causes que han coincidit. |
Ha servit d'alguna cosa?
És aviat per saber-ho. El que sí us puc dir és que quedar-se de braços creuats segur que no serveix de res. Si el meu avi no hagués fet mai vaga, avui no viuriem millor que ell, fins i tot els que diuen que la vaga i els sindicats no serveixen per a res.
Un ciutadà es mulla i treballa per millorar el món on vivim, fent vaga si cal. O dialogant amb els treballadors si és empresari (a la manifestació vaig trobar molts amics empresaris, bons ciutadans).
De la resta, ja sabem com en deien a la Grècia antiga.
