L'energia del canvi d'estat

Estimades filles:

Hi ha un fenomen físic poc conegut que es pot aplicar als canvis en la societat i la política, i que és clau per comprendre com avancem col·lectivament. Però curiosament, aquest canvi no és gaire conegut. Em refereixo al l'energia del canvi d'estat.

Què són els estats físics?
La matèria es troba en la natura en quatre estats, dels quals directament nosaltres només en trobem tres: l'estat sòlid, el líquid i el gasós. L'exemple més senzill per entendre els estats físics és l'aigua, que en estat sòlid anomenem gel, en estat líquid anomenem aigua, i que podem trobar en forma gasosa en la boira o les saunes, per exemple.

L'estat físic de l'aigua depèn de la temperatura, que es mesura en graus centígrads (ºC). A menys de 0ºC l'aigua es torna gel i a més de 100ºC es torna vapor. Entre 0 i 100 l'aigua pot ser freda o calenta, però sempre és líquida.

Com es realitza exactament el canvi d'estat físic? Anem a estudiar aquest fenomen:

Agafem una cassola plena d'aigua i la posem als fogons. Dins de la cassola hi posem un termòmetre que mesuri per sobre dels 100ºC. Si observem atentament el termòmetre, veiem que quan passa poqueta estona la temperatura puja 1ºC. Per què? Doncs perquè l'energia de la flama dels fogons es transfereix a l'aigua en forma de temperatura. Com més escalfa la flama, més energia acumula l'aigua i més augmenta la temperatura. A cada estona que passa, puja un grau més de temperatura. Sempre un grau a cada estona.
I de sobte, l'aigua arriba a 100ºC, i sembla que s'hauria de convertir tota en vapor, però això no passa. A cada estona, l'aigua es manté a 100ºC, tot i que la flama segueix transferint energia a l'aigua. I van passant les estones, i el termòmetre no puja. Sí que veiem que l'aigua bull, però bàsicament continua essent líquida.

Perquè no es converteix en vapor de sobte, quan ja fa una estona i dos i tres que està a 100ºC, i no para d'acumular energia? La resposta és que per canviar d'estat físic, necessita acumular una energia extra. I això passa sempre.

També podem fer l'experiment de l'energia de canvi d'estat d'una altra manera: amb un esprai. Si polsem molta estona un esprai notem que el dit se'ns refreda. Això passa perquè el líquid de dins de l'esprai en sortir es torna gasós, i roba energia del seu voltant en forma de temperatura. Els càntirs de l'hort refreden l'aigua quan estan sota el sol del migdia de l'estiu d'aquesta mateixa manera, perquè les parets poroses del càntir permeten que l'aigua s'escapi en forma de vapor amb l'energia de l'escalfor del sol i refreden l'aigua de dins per l'energia que el canvi d'estat pren del seu voltant.

Ara que ja sabeu què és l'energia del canvi d'estat, podreu comprendre perquè a la societat i en la política alguns canvis no es poden fer de manera immediata. Ni en un mes, ni tampoc en set anys. Aquest fet provoca molta frustració a la ciutadania en general (que ja sabem que majoritàriament no es composa de ciutadanes o ciutadans, sinó d'idiotes en el sentit clàssic del terme amb tendència innata a la queixa).

Per això quan arribin els períodes d'eleccions heu de tenir molt present aquest fet. Si des de fa temps us repeteixo que en política cal mirar què es fa i no que es diu, la segona lliçó important és que tingueu sempre present l'energia de canvi d'estat. Quan algú promet canvis immediats, us està enganyant, o esteu davant d'un idiota fent veure que fa política. La política de debò no és com dibuixar un arbre en un paper, s'assembla més a plantar un arbre triant bé el lloc i el moment, i cuidant-lo durant moltíssims anys amb atenció i molta cura.

I aquesta és la raó per la qual la maldició de les esquerres fa tant difícil transformar la societat, garantir la justícia social i garantir que el medi ambient estigui en condicions saludables: és molt difícil bullir molta aigua i convertir-la en vapor si constantment treus la cassola del foc i la tornes a posar, encara que sigui per canviar de fogó.

Cafèambllet i la llei vikinga (lleis i justícia)

Estimades filles:

Avui m'heu demanat què era aquell vídeo que mirava amb tanta atenció on sortien una noia i un noi molt i molt seriós. Per explicar-vos-ho d'una manera senzilla abans us parlaré de les lleis vikingues.

En contra de la creença majoritària, els víkings tenien una societat avançada a la de la majoria dels seus veïns, i de fet van ser ells qui van engendrar un gran nombre dels estats de l'edat mitjana que van marcar la història europea. Entre les seves costums hi havia dues de fonamentals per poder funcionar com a societat: les thinga i els homes del destí. Les thinga eren reunions veïnals a l'engròs, una mica com l'aplec de Santa Cecília aquí a la Vall de la Llémena, o qualsevol altre aplec català. Les thinga s'aprofitaven per comerciar, per fer festa, festejar i retrobar-se amb les famílies i conèixer nous veïns. A les thinga sempre hi assistien els homes del destí, una mena de jutges i notaris moderns alhora. Els víkings només utilitzaven l'escriptura per a la religió, de manera que els homes del destí s'ajuntaven durant les thinga i es recitaven entre ells les lleis vikingues, que eren molt i molt justes. Tant justes que mai ningú dubtava de recórrer als homes del destí per tancar els tractes, demanar els divorcis (tant els homes com les dones) i demanar-los fer de testimoni dels juraments i promeses. Per això si una família venia un cavall a una altra, per posar un exemple, i la que el rebia no el pagava, els que havien entregat el cavall recorrien a un home del destí, a poder ser el que estava present durant l'acord de venda, i li demanava sentència. En un cas com aquest que expliquem l'home del destí hauria sentenciat que la famiília que havia rebut el cavall hauria de pagar-lo, o bé tornar-lo. La part vikinga de debò de tot plegat començava quan la família que havia entregat el cavall havia de fer-se valer per fer complir la sentència. Dit d'una altra manera, si la família que havia entregat el cavall estava composada per deu membres i la que l'havia rebut estava composada per cinquanta membres, i la majoria dels cinquanta no volien ni pagar ni tornar el cavall, la injustícia era un fet tot i que la llei era clara sobre qui tenia raó. Curt i ras, en la societat vikinga només era tractat amb justícia qui tenia força per fer valer els seus drets.

Avui en dia no ha canviat gaire, a pesar de les formes i el temps que ha passat. La noia i el noi del vídeo eren la Marta i l'Albano, dos ciutadans de cap a peus que amb una mica d'ajuda han pogut descobrir i fer públics diversos casos de corrupció política i empresarial. Més endavant parlarem de la corrupció i de com funciona, però de moment per tal que us en feu una idea us diré que la corrupció equival a robar, però com diu en Joan Boada sempre, sempre va lligada a un o més noms. 

Gràcies als vídeos de la Marta i l'Albano molta gent ha pogut saber que ens estan robant molts diners que havien de servir per ajudar i curar malalts.

El que han fet la Marta i l'Albano exactament és descobrir molts d'aquests robatoris i els noms de qui hi està involucrat. Ho han fet públic tot en la seva revista anomenada cafèambllet i han penjat vídeos a internet on ho expliquen tot amb pèl i senyals. Un diari dels grans, anomenat El País, va investigar tot el que deien i va descobrir encara més coses i també les va fer públiques, amb més informació encara.

L'Albano segueix la pista d'uns diners de la sanitat públioca desapareguts i enxampa una corrupte que s'adona que si troben el dineral que ha robat està perduda. I l'ha enxampada perquè no s'esperava que ningú investigués què fa amb els diners públics.

El cas és que un d'aquests corruptes ha vist el seu nom en un dels vídeos, i ha anat a queixar-se a un jutge de que estaven parlant malament d'ell, i ha demanat que per compensar-li el mal que això li feia la Marta i l'Albano li paguin uns diners. Però només la Marta i l'Albano, no pas aquest diari tan gran anomenat El País. Ja us podeu imaginar que ho ha fet d'aquesta manera perquè és un abusetes i vol espantar-los per tal que deixin d'investigar, perquè del diari gran no li ha explicat res al jutge.

Doncs no us creureu què ha passat: el jutge, en comptes de demanar a la Marta i l'Albano que li facin arribar tota la informació per esbrinar si el que diuen és veritat o no, els ha condemnat a pagar 10.000 € al corrupte abusetes. Increïble, no? 

Afortunadament, ara que sabem com funcionava la llei vikinga, sabem què cal fer: una pinya amb la Marta i l'Albano, com si fossin de la família, per plantar cara als corruptes. Ells dos ja han dit que seguiran exercint de ciutadans, nosaltres els farem costat per pagar totes les multes que calgui. Si els ciutadans som majoria, molts més que els corruptes, i la gent va deixant de ser idiota (en el sentit etimològic del terme), ningú pot evitar que a cada dia que passi la societat esdevingui més justa per a tothom.

Artur Mas convoca eleccions anticipades (l'empoderament)

Estimades filles:

Com ja sabeu aquests dies ens veurem poquet perquè hi ha eleccions i hi treballo. Resulta que aquestes eleccions no havien de venir fins d'aquí a dos anys, perquè els períodes electorals al nostre país duren quatre anys, però s'han succeït una sèrie de fets que han decidit al president Artur Mas a prendre aquesta decisió, que li pertocava a ell com a president de Catalunya.

La gent que el critica ha afirmat que s'ho ha fet venir bé, perquè una sèrie d'escàndols relacionats amb les revisions dels cotxes, el Palau de la Música, els diners dels impostos que són per curar malalties i altres temes havien posat en seriós compromís a molts dels seus amics i a ell mateix. Molta d'aquesta mateixa gent diu que també s'ho ha fet venir bé perquè havia fet un invent polític que ell anomenava geometria variable que fins ara només funcionava amb un partit de dretes anomenat Partit Popular de Catalunya i que ja no li serviria per aprovar els pressupostos de l'any vinent, que són els que donen capacitat a un govern de fer les polítiques que li encomanen els seus votans, tot i que de vegades hi ha governs que necessiten improvisar.

El cas és que en realitat el president Artur Mas ha explicat una i altra vegada per activa i per passiva que  si adelanta les eleccions és perquè el passat onze de setembre moltíssimes persones de Catalunya van sortir al carrer a reclamar un canvi per al país, i ell ha escoltat el seu clam.
En realitat el que ha passat és que tota aquesta gent es van empoderar sortint al carrer a dir prou i van prendre la iniciativa.

Nosaltres tres no hi vàrem anar, perquè vàrem acordar amb la vostra mare que ella hi aniria pels quatre i nosaltres preparariem bé el dia següent, que era el primer dia de curs. Però com el propi president Mas hi érem en esperit, i també ens empoderàvem una mica més.

Què vol dir empoderar-se?
Fa un temps sentia a un ciutadà de Girona anomenat Josep Canal parlar-ne a internet. Concretament deia que "empoderar-se és una paraula molt de la PAH". I és cert. Jo em vaig trobar amb aquesta paraula per primera vegada fa catorze anys, al mateix temps que em vaig trobar amb la permacultura. Empoderar-se vol dir que les persones passem a l'acció i passem a ser una mica menys idiotes (en el sentit clàssic del terme). Com hem fet per exemple amb l'hort de casa, que hem pensat com volem que sigui i ens hem posat a fer-lo realitat, amb arbres, plantes i flors, buscant ajuda i passant-ho bé. Hem triat fer realitat l'hort, en comptes de queixar-nos perquè hi ha sequera, perquè no tenim temps, poc espai o pocs diners. Certament empoderar-se és deixar de ser idiota i voler ser ciutadà amb tot el que comporta.

I això és el que va passar aquest darrer onze de setembre. Personalment em resulta molt sorprenent com ha esdevingut aquest empoderament col·lectiu a Catalunya. Jo pensava que arribaria perquè un de cada tres gironins és pobre, o perquè un de cada deu nens pateix malnutrició, o perquè la gent ha estat estafada pels bancs o perden la casa. Però no, l'empoderament a molta gent a Catalunya li ha arribat perquè volen dirigir el seu projecte comunitari separats de la resta de l'estat espanyol (d'això en diuen independència). Em resulta sorprenent, però suposo que el procés de deixar de ser idiota és així de sorprenent i no cal donar-li més voltes.

El cas és que el president Artur Mas ha dit que comprèn perfectament el que va dir tota aquella gent empoderada aquesta Diada de l'Onze de Setembre, i que per això adelanta les eleccions. I atenció perquè aquí arriba el que en ecologia política es podria considerar més important:

L'Artur Mas ha dit que si en aquestes eleccions ell pot recollir la majoria de vots i no li cal repetir l'invent de la geometria variable amb el Partit Popular de Catalunya ni amb ningú més, podrà encarregar-se personalment de fer possible la independència del nostre país que demanava la gent que va sortir al carrer. Ell farà realitat el que la gent empoderada volia fer realitat.

No és que prometi que un de cada tres gironins deixi de ser pobre. Ni tampoc que un de cada deu nens deixi de patir malnutrició, o que els bancs deixin d'estafar gent o que es parin els desnonaments, no. El que promet l'Artur Mas és ni més ni menys la independència, això que ha fet empoderar-se a moltíssima gent d'aquest país en moltíssim temps. I això és important en ecologia política perquè el que compta és que la gent visqui empoderada, encara que sigui per decidir fer una nit de cinema al carrer a l'estiu, o un dinar de veïns, o celebrar els naixements i els bons moments de la vida, o evitar que una família amb nens petits perdi la casa.
Quan un polític com l'Artur Mas ens diu que ell s'encarregarà de tot i la gent hi confia i delega el seu empoderament, aquesta gent perd sobirania i la capacitat de creure que pot construir el seu propi futur, i corre el perill de tornar-se idiota en el sentit etimològic del terme, perquè si la cosa no surt com esperen passaran a queixar-se i pensar que la política és una merda i que el món no es pot canviar i assenyalar els culpables de torn de tot allò que pateixin pensant que no poden canviar-ho perquè l'Artur Mas de torn no ha fet allò que ells mateixos han renunciat a fer de primera mà.

En aquestes eleccions molta gent dirà que votarem independència sí o no, o dretes o esquerres. I en el fons en el fons de tot, el que votarem és si volem seguir empoderant-nos com a comunitat per construir el nostre futur -sigui quin sigui- o si deixarem que els polítics com l'Artur Mas ens diguin que ells s'ocupen de tot i quan tinguin el govern assegurat per a quatre anys més ens expliquin què podem arribar a fer i què no.