Estimades filles:
Recordeu que fa unes setmanes vàrem baixar a veure a la vostra àvia a Barcelona i que es trobava malament? Ens va dir que la panxa encara li feia mal i que sempre se n'ha ressentit des dels bombardejos de la Guerra Civil.
En parlem avui perquè ara fa 75 anys que l'aviació feixista va començar a bombardejar Barcelona i també Santa Coloma de Gramanet que és d'on és la iaia. Totes les guerres són terribles, però aquella ho va ser especialment perquè per primera vegada es va atacar planificadament a tothom, fos soldat o no, amb armament modern. Quan la iaia va sentir per primera vegada les sirenes que avisaven que s'acostaven els bombardejos tenia exactament la vostra edat d'ara. Costa de creure que algú llanci bombes sobre nens i nenes, oi? I més que ho faci en nom de la llibertat.
Després de les sirenes que avisaven dels bombardejos, se sentien trets a pertot de les bateries antiaèries. En aquella època el vostres avis no es coneixien, però els dos eren sota les bombes. Ella corria cap a on podia, i ell aprenia a disparar als avions italians. I amb els trets de les bateries aintiaèries es començaven a sentir els xiulets de les bombes. La meva mare me n'ha parlat des de petit perquè li van quedar gravades. I al final dels xiulets, les explosions.
Ha estat de gran que he sabut que les bombes no xiulen per sí soles. Ho fan perquè així fan molt més mal. Porten muntats xiulets a la cua amb la idea que abans d'explotar escampin el terror a pertot. I funciona, perquè la iaia encara avui se'n recorda i pensa que el seu dolor ve d'aquella època.
Les persones podem arribar a fer coses meravelloses, o d'una maldat insondable. La guerra és una de les ocasions en les quals totes dues es poden veure alhora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada