Conte d'un cavall (breu història de la civilització)

Estimades filles:

Abans de poder explicar què és la política i quines són les opcions de dretes i esquerres, cal explicar amb una mica de síntesi com s'origina la civilització.



El paleolític
En el paleolític la humanitat vivia agrupada en tribus, conjunts de famílies on manaven els individus amb més coneixement, més força, o més edat, segons els grups. En el paleolític la vida era molt dura, perquè cada dia calia sortir a buscar el menjar: des de fruits que creixen en la vegetació o fulles i plantes, fins a animals i fins i tot altres éssers humans en alguns casos (canibalisme). Tot i aquest panorama gens atractiu, ja existia un comerç basat en l'intercanvi, com molt bé s'explica a les visites guiades de les coves de Serinyà.
Els primers col·lapses ecològics obra de l'home es produeixen en aquesta època, degut a la tècnica de caçar abocant manades senceres de rumiants com ara cavalls pels penyassegats.

Aquest és la causa de la primera crisi ecològica provocada per l'acció de la humanitat.

Com veieu la vida en el paleolític no era ni maca ni envejable.

El neolític
En el neolític la immensa majoria de tribus que composen la humanitat aprenen dues coses molt importants: cultivar i emmagatzemar vegetals i fruits, i també a criar els animals, de manera que no cal empaitar-los ni despenyar-los muntanya avall. Neixen l'agricultura, el sedentarisme, les ciutats, i l'organització social.

Per entendre l'organització social que neix del canvi del paleolític al neolític explicarem el conte del cavall.

El conte del cavall
Un dia el més fort de la tribu, o el més llest, el més afortunat, o potser el més emprenedor, decideix que ja n'hi ha prou d'anar a caçar i se les empesca per capturar un cavall i se'l fa seu. El domestica, el fa criar, aprèn a muntar-lo, i se'l menja. Amb la descendència del cavall fa igual. Per criar bé els cavalls i no haver d'empaitar-los posa valles en el prat on pasturen els animals, de manera que es converteix en el propietari del cavall i de les pastures.

Però criar cavalls porta molta feina per a una sola persona i la seva família, de manera que convenç a la resta de membres de la seva tribu que en comptes d'anar a caçar i recol·lectar cada dia, porta menys feina  ajudar-lo a criar cavalls. Uns quants membres de la tribu decideixen que faran de carnissers, d'artesans del cuir, de metges, o munten un mercat per fer de comerciants intercanviant tots els productes derivats del cavall que facin els altres.

Els membres de la tribu es reparteixen el treball amb el propietari. Com es pot apreciar es comuniquen en una llengua preindoeuropea.

Els membres restants de la tribu també organitzen la seva activitat entorn dels cavalls: n'hi ha uns que són els que els donen de menjar cada dia. Altres els netegen i altres els canvien de pastura cada canvi d'estació. I altres ajuden als del mercat, als artesans, o al carnisser.

D'entrada aquesta organització social funciona molt bé, perquè ja no cal anar a buscar el menjar cada dia i ningú passa gana. El treball de criar cavalls substitueix al de caçar i recol·lectar, i surt a compte a tothom. Però després d'uns anys un dels membres de la tribu es queda sense feina, i com que no fa cap treball entorn dels cavalls, els altres li diuen que no té dret a menjar carn. En aquell moment la història de la humanitat pren un camí sense retorn, perquè podien haver compartit els cavalls i treballar tots una mica menys, o fer torns per als treballs, o simplement repartir el menjar i ja està. Però la negativa a menjar fan que aquest membre de la tribu provi de capturar un cavall per a ell com va fer el primer, i es troba que tots els cavalls i totes les pastures ja tenen propietari. I com que passa gana li discuteix al propietari el dret a la propietat, lluiten entre ells i un mata a l'altre.

En aquella època de la història un assassinat és tan terrible com ho és ara, però per a aquella gent no ho era, especialment si tenim en compte que poc temps abans durant el paleolític es menjaven entre ells.

De tot això el que en surt vencedor decideix que ser propietari és perillós, i contracta a un dels membres restants de la tribu per fer de soldat, i defensar les seves propietats (els cavalls i les pastures, i a ell mateix) dels que es quedin sense feina, o senzillament de tots aquells que decideixin que també volen ser propietaris d'un cavall com ho és ell.

Passen les generacions, i amb el temps els fills del propietari no treballen ni cuidant els cavalls, ni artesanies, ni venent carn, ni res. La seva única feina, a part de menjar-se els millors bistecs i muntar a cavall (amb el temps se'n dirà fer de cavallers), és mantenir alimentats als soldats, que fan treballar a la resta, perquè tota l'organització social gira entorn dels cavalls i del treball que generen.

Les classes socials
D'aquesta manera neixen les tres classes socials, que són el fonament de l'organització social des de les primeres civilitzacions. Dels sacerdots en parlarem més endavant, quan expliquem l'espiritualitat i les religions.

La primera classe social és la classe alta, i està formada pels propietaris dels cavalls i les pastures. Més endavant entren a formar part de la classe alta els que capitanegen els soldats. Per a la classe alta, el fet que ells siguin propietaris dels cavalls genera riquesa que es reparteix justament entre totes les classes socials. Per tant mantenir la propietat i ordenar com es gestiona amb les lleis és crucial per mantenir l'organització social i mantenir la civilització (i no haver de tornar tots al paleolític a collir mores, bolets, i despenyar cavalls). Aquesta propietat dels cavalls i les pastures sempre és privada.

La segona classe social és la classe mitjana, i està formada pels soldats, el carnisser, i qualsevol comerciant, metge, arquitecte o artesà que té un coneixement o un ofici necessari per mantenir i desenvolupar la civilització. La classe mitja pensa que la seva tasca és crucial per mantenir l'organització social, i amb el temps no mengen els millors bistecs dels cavalls, però gràcies al seu treball no els falta mai el menjar. A més els de la classe alta aprenen que els de la classe mitja treballen més motivats si els expliquen que treballant molt i molt i esforçant-se tant com puguin, amb el temps poden arribar a tenir el seu propi cavall amb pastura i tot.
I per sobre de tot cal saber que amb el temps els de classe mitjana s'especialitzen tant en els seus treballs que no saben ni cuidar cavalls, ni pastures.

La tercera classe és la classe baixa. Com que s'emporten les feines més feixugues i no tasten mai el bistec, sovint s'emprenyen amb els de classe mitja i alta, de manera que els de classe alta acaben decidint que si poden ser propietaris d'un cavall i del tros de terra on menja, també poden ser propietaris dels de la classe baixa, i si no hi estan d'acord els soldats ja els faran passar per l'adreçador. Així amb les primeres civilitzacions neix l'esclavatge, que indubtablement és un gran pas endavant de la humanitat si el comparem amb el canibalisme del paleolític. L'esclavatge ha estat legal fins fa dos segles als països que anomenem del primer món, i és la base de l'organització social en els principis de les civilitzacions, perquè sense el treball dels esclaus, la classe mitja no té feina (i a més no sap ni cuidar cavalls ni pastures) i la classe alta no pot acumular propietats i mantenir-les (una persona sola no pot cuidar-se de tota la feina que porten els cavalls i a més mantenir als soldats, que si no mengen carn de cavall s'emprenyen moltíssim).

Per acabar el conte, cal saber que un dia la classe alta descobreix que la creació de riquesa té un límit, i com que els bistecs li agraden molt i en consumeix en grans quantitats, envia als soldats i si cal als esclaus a robar els cavalls dels territoris veïns, amb la promesa que d'aquesta manera poden tenir els seus propis cavalls i pastures. Aquesta pràctica sempre es tradueix en guerres i conquestes i per a la classe alta s'anomena "expansió dels mercats". I així com l'esclavatge actualment és il·legal a tots els països, l'expansió dels mercats mitjançant la guerra és totalment vigent i en cap període de la història coneguda s'ha deixat de practicar.

Ara que ja sabem més o menys què són les classes socials i com s'ocupen, el proper dia podrem explicar què són les dretes, què són les esquerres, i com neix l'ecologisme, que és el moviment que a banda de l'organització social per primera vegada en la història de la civilització planteja la qüestió de que potser els cavalls tenien alguna cosa a dir en tot plegat i des del principi.

Continua en el Conte del Príncep Siddharta.