Impressions del Biocultura d'aquest any

Un any més he assistit al Biocultura per parlar de permacultura convidat pels amics d'Ecohabitar. La xerrada-taller ha anat molt bé i ha resultat molt útil als assistents, que era l'objectiu, i amb les ganes d'aprendre i de fer que hi havia a la sala em considero més que ben pagat :)


Del Biocultura cada any m'emporto impressions diferents. Observar, escoltar, preguntar... em serveix per fer-me una idea de cap a on avança el món alternatiu en general a casa nostra. Les impressions d'aquest any les resumeixo en tres parts:


Esperança
En la taula rodona de Barcelona en Transició en la qual participava l'amic Antonio Scotti, ha sortit el tema dels "polítics". I tota l'estona es parlava "d'ells i nosaltres". M'he mossegat la llengua i no he intervingut al respecte, tot i que alguna intervenció, tot i ser respectuosa, era profundament idiota (en el sentit clàssic del terme). M'ha agradat molt constatar que les conclusions del grup cap als "polítics" anaven en la direcció de la necessitat d'acostar-s'hi i tendir ponts. Tota una novetat i una alenada d'aire fresc enmig de la desafecció política imperant. I una actitud amb molt de sentit comú.


Tristesa
Durant la taula rodona una dona ha explicat el seu projecte de Com Volem Viure que té algunes coincidències amb el moviment de transició. En un moment de la seva intervenció ha fet referència a que poden haver altres models i que les cases i l'habitatge no tenen per què ser necessàriament una mercaderia. Amb aquest argument m'he sentit dins de 1984 d'Orwell, i he pensat que en algun moment la desafecció política ha llaurat tan profundament alguns moviments socials i a la gent que en formen part que han perdut el nord i estan sols contra el món perquè no tenen fonament ideològic. Amb això no vull dir que no tinguin molt bones idees, però és que l'argument que exposava m'ha deixat molt desinflat. 
Per la qual cosa m'alegro molt d'ensenyar ecologia política a les meves filles, perquè abans dels catorze anys sabran que quan l'habitatge és una mercaderia estem parlant d'un model de dretes, però que a les esquerres l'habitatge és un DRET en majúscules. Si ho he fet bé, també sabran que els drets no es demanen ni s'espera que s'atorguin: senzillament s'exerceixen o es construeixen. I hi ha més d'un model per organitzar la societat. 


Desconcert
En un altre moment de la taula rodona han explicat el model de la Cooperativa Integral Catalana. Ras i curt l'objectiu que es fixen les persones que la formen és el de facilitar-se mútuament tots els serveis que consideren que hauria de prestar l'estat, com l'ensenyament o la sanitat, però construïts des de baix. La idea d'entrada m'agrada molt. Sóc el primer que pensa que el món i la societat poden i han d'estar molt millor del que estan ara. Però em pregunto quin sentit té construir tot de nou? És que no tinc dret a decidir com vull que siguin l'educació o la sanitat que pago? Per què començar de nou a banda i renunciar al que és meu i ha costat tant assolir? Per què el que tenim és imperfecte? 




En la xerrada-taller que he impartit sobre el balcó comestible he explicat la importància de saber què volem obtenir i quines atencions hi podem dedicar, per evitar cultivar frustració. És a dir, que moltes vegades, quan comencem un hort, encara que sigui en una terrassa o en un balcó, plantem molt i molt i després no podem atendre el cultiu i hem de veure com tant d'esforç se'n va en orris.


Em demano -a la vista de les impressions que m'he endut- quantes vegades es cultiva frustració quan la intenció era construir un món millor. En qualsevol cas desitjo la millor de les sorts a tots els projectes que s'han exposat.


Per cert, en la taula rodona només hi havia homes.