Per què no som Islàndia. El Claustre del Mas del Vent

Estimades filles:

Ahir i avui a la premsa es parla molt d'un claustre romànic en una finca anomenada Mas del Vent a Palamós. Poc després del vostre naixement, i fins fa pocs anys, hi vaig estar moltes vegades. Fa pocs anys vaig deixar d'anar-hi: havien deixat de pagar-me les factures pels serveis de consultoria en agricultura ecològica, i encara no me n'han explicat les raons. En qualsevol cas a partir de molts milers d'€ ja no era pertinent continuar anant-hi.

Treballar allà m'ha significat reflexions al llarg del temps, precisament entorn d'aquest claustre. Per què?

En primer lloc: es pot tenir un claustre romànic a casa? és evident que sí, i quan treballes en un projecte sobre la finca que compleix amb tots els requisits, penses que tot és en ordre.

És evident que el claustre no és d'allà. I pel que diuen els diaris i els experts, no tot està en ordre respecte del claustre. L'actual propietari surt avui als diaris com el que no respon per donar explicacions sobre el tema, quan en realitat ell el va heretar amb la finca, i mai ha decidit ni comprar-lo ni tenir-lo. En certa manera li ha caigut a sobre, i sent com és una magnífica persona, queda com l'espoliador del patrimoni artístic del país. La vida té paradoxes injustes i cruels.

En canvi qui administra la propietat, que també és interventor de l'ajuntament de Girona, en coneix bé l'origen. I aquí de les reflexions sobre les paradoxes de la vida passo a les reflexions sobre les línies vermelles. Es pot ser alhora interventor d'un ajuntament al servei públic i ocultar coses així? En quin punt exacte es pot compatibilitzar una cosa i una altra de manera coherent? Sabia o no de la condició irregular del claustre?

Més encara, perquè en una ocasió hi vaig passejar en comitiva amb el que aleshores era Conseller  de Política Territorial i Obres Públiques a la Generalitat, que és veí de la finca i amic dels propietaris. Ell sabia si el claustre pot ser allà? Potser no tenia per què saber-ho?

Moltes preguntes que em porten a una única resposta, que és que entre tots fem el món com és. També jo. Fer preguntes és incòmode, però exigir respostes és molest.

Quan vaig començar a treballar per a ells, només vaig preguntar si tenien negocis o inversions relacionats amb armament, i em van assegurar que no. Havia d'haver preguntat també d'on sortia el claustre?

Per això els catalans no som islandesos. Però poc a poc n'hem d'anar aprenent, perquè la vostra generació i les que us han de seguir mereixen un món millor, en tots els sentits.