Per què aquest any no reguem l'hort (la petjada ecològica)

Estimades filles:

Aquest any ja veieu que l'hort no està gens lluït. Hem plantat poques coses, i les que hem plantat s'estan assecant. La raó és que aquest any el pou que ens subministra aigua a les quatre cases no va tan ple com altres anys. A més els veïns han augmentat la superfície de jardí i sobretot d'hort, i això significa que gastem més aigua que en anys anteriors.
La veritat és que costa de creure que tenim poca aigua, perquè sempre que engeguem l'aixeta en surt. Però si no anem amb compte durant les properes setmanes, ens podem trobar sense aigua per rentar-nos, o rentar la roba o els plats. L'aigua, com tots els recursos del planeta, és un recurs FINIT, i per aquesta raó no podem anar ampliant els horts ni els jardins ni ser més veïns fent servir el mateix pou, senzillament començaríem a malviure.
Hi ha qui pot dir que no hi ha problema: podem obrir un altre pou, o portar l'aigua de fora. Però aleshores pot ser que sigui algú altre qui trobi a faltar l'aigua que utilitzem nosaltres i que necessita a casa seva.

Tot això dels recursos que necessitem per sostenir la nostra forma de viure es pot mesurar i es diu petjada ecològica. La petjada ecològica es mesura en hectàrees per persona, i sabem que si dividim el total d'hectàrees del planeta pel nombre d'éssers humans, tenim que ens toca com a molt 2,1 Ha per a cadascú. 2,1 Ha per pescar el peix que mengem, treure el petroli del nostre cotxe, recollir l'aigua que consumim, cuidar dels arbres que fixen el CO2 que produïm, cultivar plantes i alimentar bestiar, i tenir espai per dormir, cuinar i tenir els serveis comunitaris que necessitem per poder viure dignament.

En aquest punt, si mirem la petjada ecològica dels catalans, veiem que estem a 3,5 Ha per càpita, la qual cosa significa que en conjunt els catalans consumim més recursos dels que ens toquen a nivell del planeta, i a més si mirem quants som i la superfície del país ja veiem que fins i tot vivint amb les 2,1 Ha que ens toquen com a molt a cadascú, a Catalunya hi vivim massa gent i ens caldria més territori que no tenim.

L'Artur Mas farà pujar la pejada ecològica de Catalunya si instal·la l'Eurovegas a casa nostra.

En canvi, si mirem altres països ens trobem que a Qatar -els que s'anuncien a la samarreta del Barça- la petjada ecològica és de 10 Ha per persona, una de les més altes del món juntament amb els Emirats Àrabs Units, i en canvi la Índia es troba entre els països amb menys petjada ecològica. En conjunt, mantenir la nostra civilització tal com la vivim avui en dia costa 2,5 planetes terra en total. I aquí molta gent es pregunta: com és possible consumir 2,5 plantes si només vivim dins d'un? I la resposta d'aquesta pregunta és la de la crisi ambiental del món on vivim, perquè significa que estem consumint els recursos més ràpid del que es generen. Com el pou d'aigua de casa, que es queda eixut i tarda dies en tornar a portar aigua si reguem tot el que tenim plantat. Per tant, si consumim els recursos més ràpid del que es recuperen, significa que en el món on viureu quan sigueu gran faltaran moltes coses que avui tenim perquè ja les haurem gastat, i viureu més pobres i amb menys confort que els vostres pares i avis.

Els països rics no estan disposats a reduir la seva petjada ecològica. Això condueix a conflictes ambientals i socials.

El vostre futur són faves comptades a la llum de la petjada ecològica. I el problema que tenim a casa amb el pou, portat a escala de Catalunya, explica molt bé el segrest del Ter. A tot això les polítiques de dretes diuen que no cal amoïnar-se: podem portar l'aigua de França i si no la ciència trobarà una solució i en el mentrestant cal preocupar-se per produir més diners. I les polítiques d'esquerres diuen que el primer són les persones, i si cal portar l'aigua d'un riu de França, treure-la del mar o deixar de regar camps, es fa i ja ens preocuparem del futur quan arribi perquè el que compta és que les persones d'avui en dia visquin bé.
En canvi des de l'ecologia superficial es busquen solucions i es posa el problema des de la taula, i des de l'ecologia profunda tenim molt clar que el problema és que el model de creixement il·limitat no és possible perquè els recursos són finits, i cal parlar seriosament d'aturar el creixement i estudiar la manera de baixar com a mínim a les 2,1 Ha per càpita de petjada ecològica. Si no ho fem, senzillament no hi ha futur perquè tot el que plantem s'assecarà, com ja ens passa a l'hort de casa.