L'energia del canvi d'estat

Estimades filles:

Hi ha un fenomen físic poc conegut que es pot aplicar als canvis en la societat i la política, i que és clau per comprendre com avancem col·lectivament. Però curiosament, aquest canvi no és gaire conegut. Em refereixo al l'energia del canvi d'estat.

Què són els estats físics?
La matèria es troba en la natura en quatre estats, dels quals directament nosaltres només en trobem tres: l'estat sòlid, el líquid i el gasós. L'exemple més senzill per entendre els estats físics és l'aigua, que en estat sòlid anomenem gel, en estat líquid anomenem aigua, i que podem trobar en forma gasosa en la boira o les saunes, per exemple.

L'estat físic de l'aigua depèn de la temperatura, que es mesura en graus centígrads (ºC). A menys de 0ºC l'aigua es torna gel i a més de 100ºC es torna vapor. Entre 0 i 100 l'aigua pot ser freda o calenta, però sempre és líquida.

Com es realitza exactament el canvi d'estat físic? Anem a estudiar aquest fenomen:

Agafem una cassola plena d'aigua i la posem als fogons. Dins de la cassola hi posem un termòmetre que mesuri per sobre dels 100ºC. Si observem atentament el termòmetre, veiem que quan passa poqueta estona la temperatura puja 1ºC. Per què? Doncs perquè l'energia de la flama dels fogons es transfereix a l'aigua en forma de temperatura. Com més escalfa la flama, més energia acumula l'aigua i més augmenta la temperatura. A cada estona que passa, puja un grau més de temperatura. Sempre un grau a cada estona.
I de sobte, l'aigua arriba a 100ºC, i sembla que s'hauria de convertir tota en vapor, però això no passa. A cada estona, l'aigua es manté a 100ºC, tot i que la flama segueix transferint energia a l'aigua. I van passant les estones, i el termòmetre no puja. Sí que veiem que l'aigua bull, però bàsicament continua essent líquida.

Perquè no es converteix en vapor de sobte, quan ja fa una estona i dos i tres que està a 100ºC, i no para d'acumular energia? La resposta és que per canviar d'estat físic, necessita acumular una energia extra. I això passa sempre.

També podem fer l'experiment de l'energia de canvi d'estat d'una altra manera: amb un esprai. Si polsem molta estona un esprai notem que el dit se'ns refreda. Això passa perquè el líquid de dins de l'esprai en sortir es torna gasós, i roba energia del seu voltant en forma de temperatura. Els càntirs de l'hort refreden l'aigua quan estan sota el sol del migdia de l'estiu d'aquesta mateixa manera, perquè les parets poroses del càntir permeten que l'aigua s'escapi en forma de vapor amb l'energia de l'escalfor del sol i refreden l'aigua de dins per l'energia que el canvi d'estat pren del seu voltant.

Ara que ja sabeu què és l'energia del canvi d'estat, podreu comprendre perquè a la societat i en la política alguns canvis no es poden fer de manera immediata. Ni en un mes, ni tampoc en set anys. Aquest fet provoca molta frustració a la ciutadania en general (que ja sabem que majoritàriament no es composa de ciutadanes o ciutadans, sinó d'idiotes en el sentit clàssic del terme amb tendència innata a la queixa).

Per això quan arribin els períodes d'eleccions heu de tenir molt present aquest fet. Si des de fa temps us repeteixo que en política cal mirar què es fa i no que es diu, la segona lliçó important és que tingueu sempre present l'energia de canvi d'estat. Quan algú promet canvis immediats, us està enganyant, o esteu davant d'un idiota fent veure que fa política. La política de debò no és com dibuixar un arbre en un paper, s'assembla més a plantar un arbre triant bé el lloc i el moment, i cuidant-lo durant moltíssims anys amb atenció i molta cura.

I aquesta és la raó per la qual la maldició de les esquerres fa tant difícil transformar la societat, garantir la justícia social i garantir que el medi ambient estigui en condicions saludables: és molt difícil bullir molta aigua i convertir-la en vapor si constantment treus la cassola del foc i la tornes a posar, encara que sigui per canviar de fogó.