Com ja sabeu aquests dies ens veurem poquet perquè hi ha eleccions i hi treballo. Resulta que aquestes eleccions no havien de venir fins d'aquí a dos anys, perquè els períodes electorals al nostre país duren quatre anys, però s'han succeït una sèrie de fets que han decidit al president Artur Mas a prendre aquesta decisió, que li pertocava a ell com a president de Catalunya.
La gent que el critica ha afirmat que s'ho ha fet venir bé, perquè una sèrie d'escàndols relacionats amb les revisions dels cotxes, el Palau de la Música, els diners dels impostos que són per curar malalties i altres temes havien posat en seriós compromís a molts dels seus amics i a ell mateix. Molta d'aquesta mateixa gent diu que també s'ho ha fet venir bé perquè havia fet un invent polític que ell anomenava geometria variable que fins ara només funcionava amb un partit de dretes anomenat Partit Popular de Catalunya i que ja no li serviria per aprovar els pressupostos de l'any vinent, que són els que donen capacitat a un govern de fer les polítiques que li encomanen els seus votans, tot i que de vegades hi ha governs que necessiten improvisar.
El cas és que en realitat el president Artur Mas ha explicat una i altra vegada per activa i per passiva que si adelanta les eleccions és perquè el passat onze de setembre moltíssimes persones de Catalunya van sortir al carrer a reclamar un canvi per al país, i ell ha escoltat el seu clam.
En realitat el que ha passat és que tota aquesta gent es van empoderar sortint al carrer a dir prou i van prendre la iniciativa.
Nosaltres tres no hi vàrem anar, perquè vàrem acordar amb la vostra mare que ella hi aniria pels quatre i nosaltres preparariem bé el dia següent, que era el primer dia de curs. Però com el propi president Mas hi érem en esperit, i també ens empoderàvem una mica més.
Què vol dir empoderar-se?
Fa un temps sentia a un ciutadà de Girona anomenat Josep Canal parlar-ne a internet. Concretament deia que "empoderar-se és una paraula molt de la PAH". I és cert. Jo em vaig trobar amb aquesta paraula per primera vegada fa catorze anys, al mateix temps que em vaig trobar amb la permacultura. Empoderar-se vol dir que les persones passem a l'acció i passem a ser una mica menys idiotes (en el sentit clàssic del terme). Com hem fet per exemple amb l'hort de casa, que hem pensat com volem que sigui i ens hem posat a fer-lo realitat, amb arbres, plantes i flors, buscant ajuda i passant-ho bé. Hem triat fer realitat l'hort, en comptes de queixar-nos perquè hi ha sequera, perquè no tenim temps, poc espai o pocs diners. Certament empoderar-se és deixar de ser idiota i voler ser ciutadà amb tot el que comporta.
I això és el que va passar aquest darrer onze de setembre. Personalment em resulta molt sorprenent com ha esdevingut aquest empoderament col·lectiu a Catalunya. Jo pensava que arribaria perquè un de cada tres gironins és pobre, o perquè un de cada deu nens pateix malnutrició, o perquè la gent ha estat estafada pels bancs o perden la casa. Però no, l'empoderament a molta gent a Catalunya li ha arribat perquè volen dirigir el seu projecte comunitari separats de la resta de l'estat espanyol (d'això en diuen independència). Em resulta sorprenent, però suposo que el procés de deixar de ser idiota és així de sorprenent i no cal donar-li més voltes.
El cas és que el president Artur Mas ha dit que comprèn perfectament el que va dir tota aquella gent empoderada aquesta Diada de l'Onze de Setembre, i que per això adelanta les eleccions. I atenció perquè aquí arriba el que en ecologia política es podria considerar més important:
L'Artur Mas ha dit que si en aquestes eleccions ell pot recollir la majoria de vots i no li cal repetir l'invent de la geometria variable amb el Partit Popular de Catalunya ni amb ningú més, podrà encarregar-se personalment de fer possible la independència del nostre país que demanava la gent que va sortir al carrer. Ell farà realitat el que la gent empoderada volia fer realitat.
No és que prometi que un de cada tres gironins deixi de ser pobre. Ni tampoc que un de cada deu nens deixi de patir malnutrició, o que els bancs deixin d'estafar gent o que es parin els desnonaments, no. El que promet l'Artur Mas és ni més ni menys la independència, això que ha fet empoderar-se a moltíssima gent d'aquest país en moltíssim temps. I això és important en ecologia política perquè el que compta és que la gent visqui empoderada, encara que sigui per decidir fer una nit de cinema al carrer a l'estiu, o un dinar de veïns, o celebrar els naixements i els bons moments de la vida, o evitar que una família amb nens petits perdi la casa.
Quan un polític com l'Artur Mas ens diu que ell s'encarregarà de tot i la gent hi confia i delega el seu empoderament, aquesta gent perd sobirania i la capacitat de creure que pot construir el seu propi futur, i corre el perill de tornar-se idiota en el sentit etimològic del terme, perquè si la cosa no surt com esperen passaran a queixar-se i pensar que la política és una merda i que el món no es pot canviar i assenyalar els culpables de torn de tot allò que pateixin pensant que no poden canviar-ho perquè l'Artur Mas de torn no ha fet allò que ells mateixos han renunciat a fer de primera mà.
En aquestes eleccions molta gent dirà que votarem independència sí o no, o dretes o esquerres. I en el fons en el fons de tot, el que votarem és si volem seguir empoderant-nos com a comunitat per construir el nostre futur -sigui quin sigui- o si deixarem que els polítics com l'Artur Mas ens diguin que ells s'ocupen de tot i quan tinguin el govern assegurat per a quatre anys més ens expliquin què podem arribar a fer i què no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada