El Pla del Sota Monestir de Banyoles

Estimades filles:

El passat dilluns al vespre vaig estar el ple de Banyoles. Molta altra gent hi va anar, tanta que no es recordava mai tants ciutadans seguint un ple.
La raó és que es discutia l'aprovació del Pla del Sota Monestir, que és la zona d'hortes més antiga que hi ha a Banyoles, al costat de Canaletes, on la nostra família ha viscut molts anys. La zona del Sota Monestir és tan antiga que ja existia abans que es fes el monestir, que va ser el primer edifici de Banyoles, i aquelles hortes han alimentat als banyolins des de fa més de 1100 anys.
La raó de que es faci aquest Pla és que fins ara s'hi podien construir cases segons el què diu la llei en un document de Banyoles que s'anomena Pla General d'Ordenació Urbana, que es va fer l'any 1984, molt abans del vostre naixement. Tots els ajuntaments tenen un pla general, i s'ha de fer cada vint anys més o menys per decidir entre tots com es vol que creixi el poble i es vagi construint. És més o menys com canviar de casa i decidir on van el mobles i de quin color es pinten les habitacions.

El que caldria, com va explicar en Joan Luengo, és fer un pla general de Banyoles nou, per tal que tothom pugui decidir. Però els que manen a Banyoles han decidit fer un pla parcial, que és com un pla general però només d'una part molt petita.

A Banyoles tothom es coneix perquè és petit, i tothom sap que un empresari que es diu Caixàs hi vol fer cases, tot i que els que manen a l'ajuntament neguen que ningú s'interessi en fer cases a Sota Monestir.

El que normalment es faria seria un pla general. i després el de Sota Monestir. Com que els que manen fan al revés, tothom els diu que tenen pressa en fer el pla parcial, perquè en Caixàs té pressa. Però els que manen diuen que no és cert, i afirmen que si fan el pla parcial és perquè actualment tothom hi podria fer cases en qualsevol lloc de les hortes de Sota Monestir, i el que estan fent amb el pla parcial és salvar-les.

Ja us he explicat en ocasions anteriors que en política s'ha de mirar què es fa, i no què es diu. Anem a veure uns quant exemples:



En aquest vídeo podem veure com el regidor d'urbanisme explica una cosa que no és ben bé certa. Per què li cal enganyar si pensa que el que fa està ben fet?

En aquest altre vídeo, el regidor Joan Luengo explica perquè el grup polític d'Iiniciativa Verds vota en contra del pla general. Mirem-lo amb atenció per mirar què diuen i què fan els polítics que hi surten:



En el minut 2:50 en Joan Luengo explica que el procés de participació per fer el pla s'ha fet malament i explica per què. És un ciutadà que fa de polític.

En el minut 10:58 el regidor d'urbanisme Miquel Vilanova afirma que el procés de participació no s'ha fet bé i dóna excuses de mal pagador. En aquest punt, filles meves, heu de saber que fer un procés de participació és obligatori segons la llei, no és un gest que els que manen fan amb els ciutadans. Per tant, el regidor d'urbanisme no sap fer la seva feina, la feina per a la qual cobra cada mes i que li obliga a fer la llei, i hauria de dimitir. En Miquel Vilanova és un clàssic exemple de polític idiota (en el sentit etimològic del terme).

En el minut 12:19 comença la intervenció d'en Jordi Bosch Barraca, regidor de medi ambient. No cal entrar en detalls sobre la seva intervenció. Salta a la vista que o bé és un polític idiota (en el sentit etimològic del terme) i s'ha oblidat que la política és defensar els interessos de la comunitat per sobre de tot i no els del seu sou de polític a final de mes, o bé és un idiota fent veure que fa política (també en el sentit clàssic del terme).

En el minut 13:53 en Joan Luengo demostra que en Miquel Vilanova mentia quan parlava de processos de participació.

De vegades pot semblar que mirar la diferència entre què fan i què diuen els polítics, els polítics idiotes i els idiotes que fan política pot semblar difícil, però els ciutadans que fan de polítics com en Joan Luengo es coneixen de seguida perquè n'hi ha molt pocs i brillen amb llum pròpia, i els altres estan rodejats d'una aura de mediocritat que de vegades els delata abans de fixar-se molt en allò que fan. Aquesta gent mediocre com en Miquel Vilanova o en Jordi Bosch Barraca és necessària per tal que alcaldes com el de Banyoles i empresaris com en Caixàs tinguin aval per tirar endavant els seus negocis. Per això assenyalar-los i exigir que estiguin a l'altura de la seva feina o que pleguin és necessari, perquè ajuda a que la política i el món esdevinguin un lloc millor.

Per últim, us deixo un vídeo amb un ciutadà, que si bé no és polític, fa Política. Amb uns quants Àngel Vergés més el món on viureu quan sigueu grans i on creixeran el vostres fills seria un lloc millor que el que tenim ara mateix. Jutgeu vosaltres mateixes què diu i què fa.