"Gent sense casa, i cases sense gent: no s'entén"

Vaig trobar-me a les meves filles dimarts passat al Pont de Pedra mentre estava treballant i elles tornaven de veure una obra de teatre amb l'escola al Teatre Municipal. Aquell mateix dia es presentava a Girona la Taula de Coordinació pel Dret a l'Habitatge, de manera que una manifestació de la PAH recorria el barri vell i les nenes els van veure i sentir.


A la tarda, tornant en cotxe cap a casa, una d'elles em va preguntar "què vol dir gent sense casa, i cases sense gent: no s'entén". Em vaig quedar parat per la pregunta, i aprofitant el trajecte vaig explicar-les què és una hipoteca, perquè ara hi ha molta gent que no pot tornar-la perquè ha perdut la feina, i com els bancs els desnonen sense contemplacions i a més els condemnen de per vida amb un deute injust mentre es venen el pis a 1 €. Com que a casa les hem passat canutes per les factures impagades de quan era autònom i ho saben, van quedar molt colpides en pensar que hi ha gent que pot arribar a perdre la casa, i em van preguntar si les famílies amb nens i nenes també són desnonades.


La tragèdia dels desnonaments és tan salvatge que fins i tot mainada de vuit anys intueix la desgràcia que representa i la injustícia que hi ha al darrere per l'afany de lucre de les entitats financeres.


De tot plegat el que més les va impressionar va ser aquella gent amb samarretes verdes que es manifestaven cridant consignes pel carrer per denunciar una injustícia i defensar-se mútuament, i donant-ho a conèixer públicament. 

Manifestació de la PAH pels carrers de Girona. El petard és una llicència artística.

Avui he estat jo el que he cridat la consigna: A les deu del matí la PAH havia convocat una concentració per aturar un desnonament al barri de Sant Narcís, i tot i que no hi hem anat a les deu perquè estàvem de feina fins a les celles, quan hem vist les primeres piulades de que els antiavalots prenien posicions, hem desviat el telèfon de la feina i ens hi hem arribat. Ens ha empès a fer-ho que demanaven més gent per aturar el desnonament, i tant de bo haguéssim estat més els que ens hem afegit als que aguantaven la pluja des de feia més de dues hores.


La cosa ha acabat bé de moment perquè el jutjat ha acceptat que hi ha negociacions amb Bankia per tramitar una dació en pagament i s'ha posposat el desnonament fins al mes de juny.


I aquí arriba la part emocionant de la història: gent plorant quan l'afectat donava les gràcies assentit amb el cap a tothom. I les persones normals del carrer que estàvem allà per solidaritat i ens començàvem a preguntar si de veritat el antiavalots haurien carregat contra nosaltres per obrir-se pas cap al pis. Perquè qui més qui menys es veia que tothom havia passat por, però ningú s'ha mogut ni un pam d'allà fins que els funcionaris judicials han marxat amb la demora signada. 


Avui les persones de la PAH a Girona han donat una lliçó de ciutadania de cap a peus, una vegada més.